Femení singular

La vice-presidenta de l'executiu, Maria Teresa Fernández de la Vega, va prometre fa pocs dies que la presidència espanyola de torn de la Unió Europea reflectiria clarament la diversitat de l'Estat: "El govern s'ha compromès a potenciar la presència i la visibilitat de la pluralitat d'Espanya, i complirem" va declarar. No serà gaire difícil pel govern estatal reflectir el respecte escrupolós que demostra cap a la diversitat i la pluralitat del seu territori. De fet, la mateixa constitució, escrita i aprovada sense cap pressió externa ja ho diu en el seu article tercer: "La riquesa de les diferents "modalitats lingüístiques" és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció"

La protecció de les diferents "modalitats lingüístiques" de l'Estat ha constituït una de les guies fonamentals de l'actuació política dels successius governs espanyols, sigui quin sigui el seu color polític. La U.C.D.,el P.S.O.E. I el P.P. han defensat sempre aferrissadament aquesta pluralitat de llengües i territoris que constitueix un patrimoni cultural de primera magnitud. Les declaracions que han fet els seus dirigents, càrrecs electes i de partit sempre han anat en la mateixa direcció: la potenciació d'aquest fet diferencial com a mostra de la riquesa cultural del país: presidents, vice-presidents, alts magistrats...des de l'aprovació de la Constitució tothom ha volgut contribuir des de la seva alta responsabilitat a aquesta noble tasca. No han faltat mai ajudes públiques a aquesta causa, sigui amb subvencions, sigui amb lleis que ajudin a potenciar la presència d'aquesta diversitat no només al territori específic si no a qualsevol racó de la nostra pell de brau.

I que dir del respecte? Un respecte absolut, exemplar ha presidit sempre l'actuació dels poders públics. I no només l'Administració. També els mitjans de comunicació, amb una elegància de formes extraordinària, han destacat en qualsevol ocasió la profunda veneració que senten per la diversitat cultural i lingüística. Una riuada d'editorials i articles d'opinió a La Razón, El Mundo o ABC, programes i presentadors o tertulians a la C.O.P.E. i a TELE 5 han lloat aquest patrimoni de l'Estat i han defensat amb ungles i dents la riquesa històrica de primer ordre que representa. Fins i tot, alguns d'aquests mitjans han promogut o donat suport a campanyes per preservar alguna d'aquestes llengües minoritàries en front de la creixent influència de l'idioma més fort. Quina diferència i quin goig poder viure en una Espanya plural i diversa i no en una de femenina i singular, com la de la dictadura!