Feliç

Un relat de: _shamandalie_

Realment, si hi pensa, ella és feliç. Té moments de dubte, com tothom, i a estones no es troba bé amb si mateixa, però en aquest moment vol anunciar-ho a tothom, cridar als quatre vents que es sent la persona més feliç del món.
Sap que pot refiar-se de molta gent, que no té perquè sofrir, encara que igualment molts cops s'ha vist navegant perduda en mars de soledat i temporal, com si tots vosaltres sols fóssiu ombres al seu costat, éssers sense vida ni opinió, i això l'ha ajudat a enfortir el seu cor, a somriure sense murs ni prohibicions, sabent que quan l'odi la segresta no té raó, que sempre tindrà alguna espatlla on caure abatuda... si es que algú aconsegueix abatre-la!
Posseeix petits detalls, grans records guardats en una petita capsa de vellut vermella; hi té somriures que li han canviat la vida i mirades que l'han deixat en blanc, hi guarda plors, abraçades i rialles fins a explotar.
Ha caminat pel carrer observant la vida i somrient, ingènua, sense creure en el mal, o creient-lo i deixant-lo estar, pensant que no tindrà amb qui posar-se si tots li girem el cap. Fins i tot diu que ha vist escenes de gent que no coneix i que mai tornarà a veure que han capgirat el rumb del seu pensament (que, si hi reflexiona, tampoc té rumb), que l'han fet sentir lliure amb un miserable moviment, que l'han instruït sense voler-li ensenyar, sense ni adonar-se de la seva mirada extasiada en la seva existència.
En aquest mateix instant potser no aconseguiu entendre què pensa quan mira fixament a algun lloc o esbossa somriures sense motiu aparent, però el cas és que n'hi ha un molt consistent: records; records de tots vosaltres, de cada moment amb cada un, records que ja han caigut al pou de l'oblit però també records novells i veterans que quedaran sempre amb ella, moments fascinants que l'hi heu fet viure i raons per lluitar que li heu mostrat. I demana al món que no deixi de somriure encara que la vida es torni un espant, que es tranquil·litzi a tothom amb rialles i no amb calmants.
Vol proclamar-ho, manifestar que és feliç! Desitja saltar fins a tocar al cel, cantar sota la pluja, recórrer muntanyes, saltar per la gespa, ballar fins a perdre el control de si mateixa, xisclar ben fort que és feliiiç!!
Sense saber que sent exactament i sense saber realment què és la felicitat, però amb aquelles pessigolles tatuades a l'ànima que sent un quan està enamorat, ja que ella està enamorada de tots vosaltres.

Comentaris

  • Bo, xicota![Ofensiu]
    rnbonet | 19-03-2006

    Em ratifique en tot allò dit -o escrit, tant s'hi val!-: una notable maduresa (tant en llenguatge com d'idees), un adequat ús idomàtic i de figures estilístiques; un desenvolupament seqüencial estricte.
    Ara, només manca el pas següent: fer literatura de ficció.... Perquè contant les històries -personals o jovenívoles- fas un tipus de 'literatura' restringit... (Em sembla que sóc l'únic 'adult' -quasi 'un teu rebesavi'- que t'ha fet comentaris. Tinc ull, però, per fer 'descobriments'... ("Més sap el dimoni per vell, que per dimoni")
    Avant, i a provar! Mentre, salut i rebolica!

  • M'encanta...[Ofensiu]
    Ullets | 04-12-2005 | Valoració: 10

    com parles d'una persona així... per que sovint m'hi sento reflexada. si.. siusplau... de vegades no sabem fins quin punt una rialla por arreglar tot el mal que s'ha fet escampar...
    els meus nens últimament els canto una cançó que diu així:
    "Res hi ha en el mon que a mi m'agradi tant,
    com aquella sensació que sento quan les teves mans, s'acosten a sota el meu braç, una a sota cada braç... i els dits és belluguen com gotes de pluja... [...]
    Pessigolles... les escamparem pel mon! Sembrarem les rialles pels camps i les muntanyes... MUNTANYESSSSSSSS
    Potser demà quan el cel sigui clar, tots els nens d'aquest planeta és llevaran amb dues mans... que s'acosten a sota el seu braç... una sota cada braç... i riuran de valent, fins que torni a ser clar!"
    Potser més de un, de dos i de tres, necessiten sentir les pessigolles el seu cor...
    Gràcies per aquest relat, és un regal

  • NoKia | 31-10-2005

    Wola _shamandalie_ ^^ wnuu.. em vas comentar i aqui stic miran cosetes tewes... veig q ets nova no? :P graciex xl comentari.. nire mirant cosetes tewes si les penges!
    Sobre l relat... nse.. jo penso q normalment smp expressem la tristor, l pena... pq si la retenim pot esser fatal.. po tb es munic expressa la felicitat, l'alegria.. cmpartirla... pq sino tb xplotes si te la kedes tota dintre xDD
    wnu... spero cosetes tewes:P molts petunikusss!

    NoKia

l´Autor

Foto de perfil de _shamandalie_

_shamandalie_

27 Relats

129 Comentaris

42044 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
"Poder reír, reír, reír abiertamente,
reír como un vaso al derramarse,
absolutamente enloquecido sólo por sentir,
absolutamente roto por rozarme en las cosas,
herido en la boca por morder cosas,
con las uñas sangrando por agarrame a cosas,
y después dadme la celda que quérais que yo me acordaré de la vida." Pessoa..

Dos peus, dues cames i dues mans amb cinc dits (de pianista) cada una. Ungles mossegades, inevitablement. Dos ulls (molt o poc) foscos, un nas (respingon) i una mata de cabells (henna caoba) que van per on volen.

Amélie, la música, la literatura, el piano, la llibreta negra, un pilot (BIC's nooo!), els gira-sols, els clips, una volta amb monocicle, la meva gent i el meu trosset de veritat.

I.. i tot plegat, una miqueta.