Farta! la vida també és meva

Estic farta dels que diuen que se senten com moixins atrapats
I dins de la pantalla fan camins per ser atrapats
Camins que no són tancats, camins que jo també conec

Estic farta dels que venen a buidar el que no han paït
Estic farta de buscar referents per a menjar, quan menjar és més
que un referent.

Hi ha gent que diu que es perquè no ho podem imaginar, el canvi?
No el podem imaginar, que som allò que imaginem, potser sí, potser sí
Però no podem imaginar dins de casa, cal sortir a imaginar, a compartir la imaginació amb el cel que tenim a sobre i els ulls que ens vulguin creure

Vull deixar d’estar farta i vull que el món entengui perquè hi ha gent farta
Farta de ser invisibles, farta dels seus diàlegs de no fer res. Potser amb tancar-ho tot seria prou, tanquem. Per aquí que no hi passin les mentides, que és tot allò que no m’has dit de front. Tot.