"Farsabilitat"

Es va baixar la mascareta per ensenyar-nos com feia una ganyota. No ens ho esperàvem!; ni que un psiquiatre es baixés la mascareta, com qui fa un "palvo", ni que el contrast entre el que es veia de la seva cara i el que quedava amagat fos tan brutal.
Havia estat fent un discurs sobre la psiquiatria on reincidia en el que s'havia estat dient als mitjans: la malaltia mental no existeix. Segons ell, metge psiquiatre, el malalt ho estaria per voluntat pròpia.
Vam pensar inicialment que es tractava d'una exageració, portar les coses a l'extrem per il·lustrar, potser, que calia, com en la hipnosi, certa o molta col·laboració del pacient. I que la medecina només aleshores era capaç de fer efecte.
Però el discurs no parava, sinó que s'abrandava circumloquial; vam començar a pensar que qui estava realment estressat era ell. Molta gesticulació verborrina, denotant molt nerviosisme propi de qui no aconsegueix entendre la malaltia de qui té davant.
Sabem que les persones són extremadament complexes, cert, però ell reduïa aquesta complexitat a allò volucient, la voluntat del pacient. i no només això, ens deia que ho passava malament "per culpa" dels pacients. Per a ell, el millor hauria estat deixar-los parlar i parlar, com faria un psicoanalista endormiscat. I en aquest punt se li podia donar la raó. Però el més fort va arribar quan va concloure que els pacients eren dolents, endimoniats: això era passar-se de la ratlla: ja ho havien sentit dir a l'església. Ens vam mirar i vam confirmar que calia rellevar-lo. No ens va importar que en aquell moment s'estigués remuntant ja a Karl Popper sobre la farsabilitat. Vam sortir de la consulta com vam poder, un cop apaivagat i, ja afora, recuperada la nostra identitat d'inspectors, fer que el traslladessin amb el psicoanalista que se la pelava i que recentment havíem detectat.

palvo
circumloquial
verborrina
volucient
farsabilitat