Fa estona que li dic

Un relat de: Nicolau Poncell i Garcia
Mira que n'és de tossut el Bernat! És tossut i pesat, fa estona que li dic que no em distregui, que estic molt enfeinat. I ell, com si sentís ploure, vinga enviar-me missatges telepàtics. Coi! Això de la telepatia està molt bé, eh! No hi tinc res en contra, fins i tot, penso que pot ser útil. Però ara mateix em sembla una nosa.

Com el món mateix, una nosa mal repartida, és clar! Gairebé tots sabem que tothom pot enviar un pensament o rebre'l, -sobretot si és un pensament negatiu, sembla que es una qüestió d'entropia: tot es confabula amb el caos-, però molt pocs podem fer les dues coses; per sort o per desgràcia jo si que puc. Però ell és dels que poden enviar i prou; no fa gaire que ho ha descobert, es passa el dia enviant pensaments a tort i a dret, i ens te a tots ben atabalats. Si coneix que ell no en rep cap!

A més! Si fes una mica de cas... no hi veu tres dalt d'un burro. Fa temps que li recomano que es faci mirar la vista, però no hi ha manera, és tossut com una mula. Així, si més no, des de casa seva a l'altre costat de la vall, podria veure els senyals de fum que fa estona que li envio i s'adonaria que no puc estar per ell. Que se'm crema la casa!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer