Eva

L'aigua va rodolant pels vessants de la nit.
un foc d'espasmes sacseja la pell de fang
solcada per la mel de les darreres llàgrimes.
La Lluna plena li pinta de bronze pàl·lid
la tremolor zigzaguejant del seu silenci
i els ulls li brillen rera espills vitralls de sal.
Alça la mirada al blau de la llum cendrosa,
(un tel suau de lletsó li frega el genoll
aturant-se a un rost escull de suor amagada.)
separant el braç del llot, removent blens d'aire,
l'aixeca ingràvid amb compàs de putxinel·li
i escriu paraules amb el dit sobre la pols
que flota a la cambra. Nua, temps aturat.
Estrofa amb mots secrets d'un índex insegur.