Et robo el desig

Un relat de: betixeli
Et robo el desig i me'l faig meu,
el desig de morir allà on em plagui,
allà on el cos se'm quedi quiet,
o allà on la il·lusió me'l mati.

Perquè quan la malaltia m'atrapi
i el desànim es faci fort,
no vull mantenir una ànima arraulida;
o visc o em moro, o res o tot.

Car la vitalitat del jo
és poruga
i claustrofòbica,
i no en sap de ser pacient,
ni tampoc de ser una nosa.

No parlo de ser valent,
parlo de la sinceritat més planera,
de la voluntat de ser qui ets
o de deixar-ho tot enrere.

Però mentre el neguit et tensi
i les olors i els colors et commoguin per dins,
seré jo qui et dirà amb veu forta i servera,
fes el favor, i viu!

Comentaris

  • Mentre et conmoguis[Ofensiu]

    Una reflexió vital, un prec poètic, un demanar vida a qui encara la serva : "mentre et conmoguis per dins amb els olors i colors". Molt bonic, betixeli,

  • Un...[Ofensiu]
    Bonhomia | 12-04-2015 | Valoració: 10

    ... cant a la mateixa vida! Qui el sabés dur a terme!


    Sergi : )

  • O blanc o negre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-04-2015 | Valoració: 10

    Caram, caram, quin cop de puny! Si arribés el cas de plantejar-me què fer davant una malaltia greu, no sé pas què faria ni quina decisió prendria. Depèn de la vitalitat de cadascú, suposo. Jo crec que patiria i després... ja veuríem. De moment, si us plau, no deixis d'escriure! Una vital abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

113 Relats

295 Comentaris

91744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.