Et parle

Magistral com enllaces els dos poemes per obtenir una sola estructura amb personalitat pròpia. (no sé què va ser primer) Això només es possible quan hi ha un bon grau de domini del llenguatge i de l'edificació d'un poema. Els versos van caient a dues bandes però agafats de la mà, quan acabes una lectura en comences una de nova per una altra banda, inevitablement. Un poema molt suggerent! En tots els sentits possibles.

Un plaer llegir-te, poeta.

acoblament perfecte. Dos poemes imbrincats, doncs fets l'un per l'altre, formant un sol cos. Però amb sentit i cos propi cadascun. Quin exercici més benparit! Dialoguen, es fonen sense perdre del tot la pròpia integritat. Es parlen.
Aquest s'haurà de dir a dues veus.
(És una idea que provaré, amb el teu permís)

company, si anem parlant de contundències aquí n'hi ha una bona mostra.
Una de les millors coses d'aquest racó internàutic és compartir diferents estils i poder beure de les fonts d'una radicalitat expressiva com la teva.
Ja t'ho he escrit, crec alguna altra vegada, m'encanta llegir en veu alta el que ens regales.
Salut!

sense res a perdre... com els teus mots construïts amb la perversitat del teu talent indomable.

Chapeau, estimat poeta!
no saps com t'admiro, el que escrius és d'infart, genial!

gitanne

Com la dels bons músics, la teva veu poètica s'està afinant dia a dia: el tractament dels conceptes és cada vegada més subtil, les imatges més suggestives. I aquest joc d'antítesis brillant:"caurem en un alçar-se continu..."
Els teus lliuraments són un estímul per a tots nosaltres.