Estranya sensació

Un relat de: _shamandalie_

No entén què passa ni què sent. A les preguntes cada cop hi troba més enigmes recòndits i a les respostes més errades. Ultimament el seu món sols es nodreix d'estranyes sensacions. Se sent inexplicablement estranya quan manté converses sobre qualsevol assumpte i no reconeix la persona reflexada al seu mirall, veu que tot són dubtes i creu que acabarà explotant. I no explica què sent perquè no sap explicar-se, perquè no veu per on començar, ja que mai ha sapigut donar consells ni comentaris, al·legacions ni explicacions. Segurament es sent com es sentiria una aranya al trencar-se la teranyina que porta tant de temps teixint, perfeccionant i arrodonint, o com un pingüí que sense el caliu dels seus pares, enmig d'individus desconeguts s'està morint. I el cas es que no li ha passat res particular, alguna gira volta, algun malentès, l'únic que passa es que de sobte la rutina és diferent, que no comprén com es sent i no sap res de res, que porta escrit un bon paràgraf, i al llegir-ho sols hi veu desgavells...
Que no sap qui és, qui era ni qui serà, no sap qui és ningú en realitat. Que es veu tant petiteta i el món de sobte s'ha eixamplat tant, el cercle en què es sentia protegida s'ha partit i va formant espirals al seu cap. I, entre les llàgrimes amb gust de destí, busca la clau per obrir la porta al seu cor, que ja no sent ni bategar, que sols son trossos de vidre glaçat, indiferent i impotent davant del que pugui passar. I nota com la por li eriça la pell, i mentres es perd en paisatges definits a l'horitzó, escolta veus llunyanes preguntant preocupades, sense entendre res de res.

Creia que això era el principi d'una llarga mort, creia que preferia tornar a tancar els ulls i trencar amb tot, però les preguntes i les confessions li han ensenyat un nou camí, una via per on poder seguir, una manera de veure i sentit coses que mai havia ni vist.
Ara s'hi intenta familiaritzar, i si se li fa algun nus de tant en tant intenta descordar-lo, cosa que ja sap, aixi que s'adapta a aquesta forma de vida i aprén a mirar el món amb ulls de nadó, veient-ho nou, sorprenent-se amb tot.


Comentaris

  • Part per part[Ofensiu]
    Sanke85 | 09-02-2006 | Valoració: 10

    Per començar no crec que no sapigues com expresar-te, perquè si més no, escrivint ho fas molt bé.

    El que dius pel que fa a que tan sols escrius desgavells... ho sento però t'he dir que no és així, son veritats com temples. A qui no li ha passat que per qualsevol cosa, ja sigui un malentés o el que sigui s'ha sentit fatal?

    Si no saps qui és la gent que t'envolta la cosa és força fácil, preguntar i obtindràs respostes.

    Al llegir que ja no sents bategar el teu cor m'he enrecordat d'un "poema" que jo vaig escriure, si vols donar-li un cop d'ull el títol és: "No és un amor no correspós qualsevol".

    M'agrada el final: "...aprén a mirar el món amb ulls de nadó, veient-ho nou, sorprenent-se amb tot". M'encanta el fet de pensar que tot el que veu es nou per els seus ulls... tan debó tothom mirés tot amb els ulls de nou nat així ens donariem conte de tot el que tenim al costat, que no es poc, doncs tot te la seva bellesa.

    Bé noia demà et seguirè llegint. M'agrada molt com escrius. No deixis mai de fer-ho.
    Una dolça abraçada:
    Sanke85

  • " llàgrimes amb gust de destí "[Ofensiu]
    kispar fidu | 19-11-2005

    Estranya sensació la de no saber què hi fem aquí. La de dubtar de tot el nostre voltant! La de no ser capaços de definir qui som!

    Descobrir-se a un mateix és difícil i jo crec que mai ho arribem a saber del tot. Però de mica en mica, vas trobant els teus petits secrets amagats i vas construint una idea de qui ets! Et vas identificant poc a poc, a mesura que els dies avancen, a mesura que el temps passa, a mesura que les teves experiéncies augmenten... Anem creixent poc a poc i entre pas i pas anem descobrint qui som realment!

    No et deixis véncer quan et sentis perduda.
    No deixis de lluitar quan no et quedin forces.
    No perdis la curiositat de voler saber Qui ets.
    No t'aturis de descobrir què s'hi amaga rere el teu rostre!

    Apali! que vagi molt bé!
    Ens veiem per aquí!

    Gemm@

  • M'encanta!![Ofensiu]
    Dreams | 09-11-2005 | Valoració: 10

    Jo moltes vegades també em sento així... :(
    M'encanta com ets capaç d'escriure el que sents... a vegades és molt dificil expressar el que sents amb paraules, però tu ho fas molt bé ^^ Segueix així!

  • solarin | 26-10-2005 | Valoració: 9

    Ostres, quin text! Déu n'hi do... a mesura que anava llegint notava pressió, angoixa fins i tot... però sí, la vida és així: va canviant, ens sorprén, ens obre nous interrogants...
    la rutina que canvia... els ulls de nadó... genial!
    És el primer cop que et llegeixo (merci pel comentari!!) i espero que publiquis alguna cosa més!
    Que vagi bé!

  • ireneeee[Ofensiu]
    rbbarau | 22-10-2005

    És que veus, quan llegeixo el que escrius, doncs és com si ho escribis jo... perquè em desciu a mi també, i m'agrada, m'encanta...!
    Hem de tornar a fer algun entre les dues, eh!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de _shamandalie_

_shamandalie_

27 Relats

129 Comentaris

39994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
"Poder reír, reír, reír abiertamente,
reír como un vaso al derramarse,
absolutamente enloquecido sólo por sentir,
absolutamente roto por rozarme en las cosas,
herido en la boca por morder cosas,
con las uñas sangrando por agarrame a cosas,
y después dadme la celda que quérais que yo me acordaré de la vida." Pessoa..

Dos peus, dues cames i dues mans amb cinc dits (de pianista) cada una. Ungles mossegades, inevitablement. Dos ulls (molt o poc) foscos, un nas (respingon) i una mata de cabells (henna caoba) que van per on volen.

Amélie, la música, la literatura, el piano, la llibreta negra, un pilot (BIC's nooo!), els gira-sols, els clips, una volta amb monocicle, la meva gent i el meu trosset de veritat.

I.. i tot plegat, una miqueta.