Estranya figura

Un relat de: Lady_shalott

Subjecta'm el pas, poesia
cigne decaigut,
reposa el teu cant de plany
a la ferida d'uns llavis, o del plec
d'un somriure
àvid, desitjós de complaure'm
a remolc per la pols,
rossegant el plomatge,
del més bell, del més greu
com si de rems inútils es tractara
sacseja'm a consciència
i desencadena la fúria
que duus tan endins
ets tu qui m'abrasa
qui em fa ningú
i em tornes impar en la monotonia
maleïda poesia!
que et debats damunt meu
i em cavalques desbocada
contra l'ànima, de qui tant t'espantes,
somia i camina, estúpida
en debades ho sóc,
de somni i de res
de música!
adéu tot un cant, tota una simfonia
arrancada amb tres urpes
forçada pel coll,
fins que es troba l'ànima
i la ferma amb el puny
i fa fora el ritme, i la cançó
fugissera tot m'ho has pres
t'endevino cruel, mesquina
agitada em retorço
i els nervis m'encaixen un nou esperit
com de glaç, mortuori
els teus ulls em fiten
i les teves ninetes m'anuncien
que per fi m'has vençut.

Comentaris

  • gypsy | 06-01-2007 | Valoració: 10

    em sembla un cant a la poesia, a lo bell i a la part tortuosa i difícil, als obstacles, al combat amb un mateix, on qui guanya és el poema, els mots escrits, deixats suaument perquè el vent se'ls endugui, cap altres llocs, cap a d'altres ments assedegades i fosques, que com tu, cerquen la llum.


    gypsy

  • des de l'arena lady...[Ofensiu]
    l'home d'arena | 01-01-2007

    ... t'imagine davant un mirall d'aigua, parlant-li al teu reflex que et somriu benèvol, sabedor que mai no el podries véncer.

  • ginebre | 01-01-2007

    els pels eriçats. L'alè suspès.
    La poesia et pot, et té dominada, t'exprem l'ànima...el poder del verb!!

  • de vegades ...[Ofensiu]
    manel | 30-12-2006

    .......aquest enigmàtic misteri que recórrer les teves paraules amb perverteix la ment,
    ....em fa ningú i em torna impar en la monotonia....

    petons de sang blava!
    manel

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85363 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson