Estofat de vedella

Anem on rauen els pins pinyoners,
A segrestar el pic agrest
I a tornar-nos bojos entre boixos.

Irrompem en un espai verge amb aires de grandesa,
Tot escarnint la fuetejada del vent,
Mentre ens distraiem en fúmer l'oremus a pastar.

Correm a través i mai de tort.
Quan ens aturem, abocats al precipici,
Obtenim reverberacions d'ecos a la carta!
... arta! ... farta! ... afarta't! ... menú a 10€!

Quan constatem la magnificència del clima tardorenc,
Endevinem que la melangia és una característica arrelada al romaní,
A les branques de romaní en serralades assolellades
I en estofats de vedella i patates vora la llar de foc.