Dins la burka

et felicito per tocar el tema...que ara està tan de moda ....espero que les properes generacions d'aquestes dones empressonades sàpiguen i puguin alliberar-se per fi

una abraçada
joan

T'anava a llegir un altre relat, que segur que faré ben aviat, però els ulls m'han anat directa al burka.
Un tema que m'ha donat molt que pensar, inclús n'he fet algun relat.
Trobo molt encertada la manera com ho tractes
"Mirar i no ser vist, Plorar i no ser escoltat, Parlar i no sentir resposta."
Aquesta estrofa ho diu tot, els sentiment de indefensió, de que no les tinguin per res més que per servir i procrear és terrible.
Et felicito per haver sabut arribar a llegir dins els vels i transmetreu.
A veure si s'aconsegueix ben aviat el teu desig final.
"Reconegudes, admirades estimades…..valorades."
Una abraçada

Magnífic per la forma i punyent pel contingut. No cal dir que, com a dóna, quan veig una ombra amb burka, se m'accelera el cor d'indignació. a banda de produir-me pena. Tot el que dius és d'una exactitud total. Ara bé, i per a portar-te una miqueteta la contrària, han de ser les pròpies dones les que lluitin per aconseguir els drets igual que els homes. Les dones han de fomentar que les seves filles estudiïn, aprenguin i puguin tenir una feina que no les obligui a estar sotmeses a marits dictadors. Ja sé que deu de ser difícil en aquells països, però també ho va ser aquí a Espanya per la meva generació, sense voler comparar.

Una abraçada. Molt bon poema

...tractat amb delicadesa. M'agrada aquest tipus de poesia que s'enten, fàcil i planera, sense paraules estranyes i sense símbols indesxifrables.

Hi ha alguna errada, si em permets la impertinència, per exemple:

del egoisme i esclavatge.... de l'egoïsme i l'esclavatge.

Salutacions

Lluís