Cercador
Espero que hi siguis
Un relat de: nousica- Compartir:
Quan les contradiccions deixen pas a la tranquil·litat, vull dir que no sé com ha passat.
Els nuvolots grisos que s'albiraven darrera les muntanyes, han descarregat el seu preuat contingut enxopant-ho tot i acolorint els camps de verds i vermells, grocs i blaus, liles i blancs.Els grocs i ocres de la tardor, ara són rogencs capvespres i nits platejades.Ja no hi ha res que sigui igual, perquè lo viscut supera l'escrit.
La satisfacció d'haver descobert allò que no es va entendre en el seu moment i la vivència de les sensacions intuïdes, són el bagatge de la nova vida. Desprès dels dies de confusió absurda i de rebel·lia inútil, s'obren horitzons de avui i d'ara... i ara i aquí hem sento Jo. Vull dir allò que s'ha construït amb els dubtes i les contradiccions. Allò que potser demà ja no sigui perquè un altre cop el dubte, la contradicció i la rebel·lia hauran envaït les tranqui-les platges del ara.... però no importa. Potser demà seré un altre Jo... però no importa ... espero que Tu hi siguis..., no se com, però no importa. Y Tu ets l'altre, el del vent huracanat, l'inventor del nou idioma, l'impulsor de les noves realitats...
Avui és ara i així està bé... Potser demà seràs un altre Tu, però no importa, espero que hi siguis.
Comentaris
-
Oleeé¡[Ofensiu]Lilith | 25-12-2006 | Valoració: 10
Canviants com la lluna però sempre Nosaltres. M' agrada molt el què dius i com ho dius.
-
Desig i esperança![Ofensiu]Unaquimera | 18-09-2006 | Valoració: 10
Els cicles són imparables, com un pèndul que ens arrossega d'un a l'altre extrem: les estacions de l'any, la nit i el dia, l'oblit i el record, la inquietud i la tranquil·litat,la satisfacció i el desconcert, les contradiccions i les afirmacions...
M'agrada que en aquest anar-i-venir de la vida, tu siguis tan conscient dels moments de calma, dels racons de serenitat que ens ofereix de tant en tant el neguit que tots portem al cap i al cor... fins que de nou es sacseja tot i tornem a començar el moviment de balanceig que ens portarà fins on no imaginem ara mateix.
El teu text es regala aquesta tranquil·litat tot dibuixant alguns paisatges ben apuntats.
Resulta dolç sense embafar, serè sense engolar-se, plàstic sense perdre el tema central. Ben escrit!
I, per acabar, invita a la companyia...
Jo m'apunto a continuar llegint els teus relats, però ara mateix aprofito el comentari per enviar-te una abraçada forta, a prova de vents huracanats,
Unaquimera
-
wuoles !!!![Ofensiu]Angel Negre | 05-09-2006
Mira que feia dies que no et llegia eh ¡!!
Però un bon dia i tornes, i reconeixes coses.
Saps, desprès d'una turmenta sempre hi ha una calma, sempre es igual, no hi ha remei.
M'encanta i m'alegro que en vingui la calma i les estones tranqui-les, tenint en conte que dins la turmenta i en especial quan hi ha mal oratge, es quan aprens mes de tot, ja que tens que sobreviure i aleshores l'instin ens fa mes forts i preparats pels millors temps.
Collons quin rollo, no m'han puc avindré !!!!!!!!
Be el que volia dir: endavant i molt bé, et seguiré llegint i potser fins i tot comentat
Una abraçada post-vacacional company/a
gege