Esperant el referèndum

Diuen els meteoròlegs que les persones tenim molt mala memòria del temps atmosfèric. Jo afegiria que no solament de la climatologia si no dels fets socials en general. Els polítics es repengen en aquesta manca de record i ens fan creure que el seu discurs ha estat sempre el mateix. Afortunadament existeixen les hemeroteques per ajudar a desemmascarar-los. Recorden a un conegut polític de Lleó dient a Catalunya que acceptaria l'estatut tal com sortís del parlament català?. I al líder d'una coneguda federació assegurant que si es tocava una sola coma del text aprovat pel 90 per cent dels diputats catalans proposaria la retirada de l'avantprojecte?. La realitat és tossuda i desmenteix els que ens volen fer creure que són immutables i que defensen el mateix vagin allà on vagin.
I ara el mateix president de la Generalitat fa una crida a la societat catalana perquè doni el sí a l'estatut, quan encara queden uns quants mesos per al referèndum. De les seves paraules dedueixo que té molta por a que hi hagi un rebuig o si més no una abstenció generalitzada davant un text que és més un contraestatut una mica reformat que una adequació a l'esborrany aprovat pels legítims representants del poble de Catalunya. Per cert, si algú té interès a saber com era el que podia haver estat i no va ésser, poden consultar el Diari de Girona de l'u d'octubre del 2005. Són onze pàgines en lletra més petita que les dels contractes d'hipoteques de preàmbul, dos-cents vint-i-set articles i disposicions addicionals, transitòries i derogatòries publicades l'endemà de l'aprovació i la fotografia final de les encaixades, abraçades i petons dels que pretenien donar una imatge d'una unitat que mai ha existit. Poden mirar-se'l i confrontar-lo amb el que sortirà de les Corts Generals. Vegin, comparin i si troben alguna cosa millor, comprin-la. Si tenen els diners, és clar.