Esperances a la foguera i que cremin de valent

No necessitem esperances, esperant-se, semblen sinònims, esperances i il·lusions totes a la foguera. Qui té esperances no actua, cal tenir direcció i caminar, res d'esperances. No vull ni una esperança, ni una il·lusió, vull tenir la seriositat de saber que no hi ha res només el que tinc i amb això no vull sentir-me angoixada, ni que em tempti el suïcidi, sinó construir, combinar, ni que només se'm permeti posar un totxo damunt d'un altre, perquè només en tingui dos, un mot al costat d'un altre perquè només en tingui dos, o fer un passeig amb el meu gos, perquè només el tingui amb ell, hauré fet alguna cosa millor que esperar que arribi allò esperançat.