ESPANTADIMONIS

Primer de tot, mercèsper comentar-me. I per quan a la paraula Bardaix, aquí et deixo el significat.

BARDAIX m.
|| 1. Sodomita pacient; cast. bardaje.
|| 2. Home brut i esquinçat (Mall.); cast. estropajoso.
Fon.: bəɾðáʃ (Mallorca).
Intens. pejor.: bardaixàs (Empordà), bardaixot (Mall.).
Etim.: de l'àrab bardaj, ‘esclau’.

Com ho descrius amb molta paciència i punt per punt.
Ah! la paraula "bardaix", no l'havia sentit mai i és sens dubte, molt addient a tot el poema. M'ha fet molta gràcia tot el poema, amb el espantadimonis, je je je je je je...
I molt eròticament, si.

Una salutació cordial...
Perla de Vellut

Ah! si és aixi resto tranquil, per això deia jo que no podia ésser. Doncs mira que ja ho sap mig Barcelona! Bé, si el dibuix aquest és un altre. Abans era de cul i ara mig de cara. Hi ha que reconèixer que l'anterior era una una mica insinuador i força lasciu. El d'ara és més dinàmic, més exacte físicament a com sóc jo o era fa 4 anys. Bé no he canviat pas gaire tampoc... Diu l'amic que m'ha dat un cop de mà a canviar el dibuix que aquest és més literari...
Vet aquí que a mi se'm feia estrany que el teus escrit tant dallonses i no fossin censurats. Tot té una explicació... Mercès per la teva. Ah! ara sortira un poema nou meu: Catric-catrac és diu, espero que sigui del teu gust.

... no hi ha hagut censura amb el teu poema. Jo també vaig veure que estàvem tots tres juntets a la llista. Però, fixa-t'hi, la llista diu "nous més llegits". Els escrits es consideren "nous" durant dues setmanes des de que s'han publicat. Així que hi deu haver un programet que just quan fa dues setmanes els escrits desapareixen de la llista, va per data, no hi ha hagut cap més problema.
Mare meva, si hi hagués censura per aquestes coses tan "innòcues", jo estaria a la llista negra jajaja.
Petons!

Ai, aire d’est matí!
Quina sentida de narcís
hi ha en l’aire gelat que es posa
damunt el teu pols lletraferit.
Ai, aire d’est matí!
Dins la teua imaginació creativa
i el tremp del teu dit,
home poeta de cada dia,
lluïx el mot que el llavi teu diria;
hi ha un sol ixent que anuncia
dins l’aire d’est matí!
Un solei!…
Perquè el llegidor que el teu vers llig,
d'absoluta meravella,
de la bella escola de joglaria,
sols pot dir-la un poeta!
Tu i jo follanem!
direm les coses quotidianes
del nervi i de la dent,
direm el nostre pensament,
que vola alt, i que té ganes
d'ésser llegit posant el cor
i l'enteniment…

Ai, aire d’esta nit!
Quines coses m'has de dir
del d'alloses pegallós que portes
sobre el teu cos d'alíger impuls.
Ai, aire d’esta nit!
Quan la teua femella et pregunte
en el moment que vos trobeu
ambdós escarxofats al llit,
insecte viciós de cara aquí tremola
el mot que el llavi teu
endolcit de semen meu no diria;
Recorda açò: hi ha una còmplice
mà esquerra que ho sap tot
malgrat que ningú ho diria!
Un capoll…
Ai, aire d’esta nit!

Ara no et sentis culpable. Aquell dia, de matí, em va venir una marieta, au fuig! vaig dir-li tancant-me. Son molt pesadetes tot i que fan gràcia amb aquell color que tenen ataronjat amb piquets negres. A mig dia en vingué un musculat borinot de color negre amb reflexos blaus que em va deixar ben pol·linitzat... I en acabat cap el tard vas venir tu amb els teus dubtes: que si és la primera vegada, que passaves per casualitat, que només una xapurradeta, que la teva femella no te mai ganes de jugar etc...
Si et serveix de tranquil·litat et diré que vosaltres els espiadimonis sou, tot i estar aparellats, els més bardaixots de tots els insectes. Ah! I no passis ansia, ni sóc un narcís metzinós, ni tampoc et passaré puó que puguis traspassar a la teva femella. I en quan a la taca llefiscosa pudies haver-li dit que vas fregar amb una mota de Vesc.

Tots els meus poemes són fruit d'experiències viscudes! la veritat és que ni m'havia fixat que existia el apartat de biografia. Jo sempre teclejo poesia. Bardaix és un mot ben català d'arrel àrab bardaj quevol dir "esclau, però que la nostra llengua li dona significat de sodomita, o sigui badacul parlant clar i català.

...he après una altra paraula, "bardaix". Quantes més en conec més me n'adono de totes les que tristement ignoro...
Gràcies, Nil!