Espais de pel·lícula: Amélie

Un relat de: Societat Anònima
En un article anterior (Espais imaginaris) vaig comentar la meva dèria per visitar les localitzacions on s’han rodat les meves pel·lícules favorites. Amb l’altruista i, alhora, cinèfil interès per ajudar a qui vulgui compartir aquesta afició tan friky, avui inicio una sèrie de textos que donaran pistes per dissenyar passejades urbanes i poder trobar els llocs on els personatges que ocupen un lloc d’honor en el nostre imaginari s’han enamorat, han patit, han estat perseguits i, en definitiva, han viscut tancats dins d’una pantalla més o menys gran.

Fa temps em vaig enamorar-me d’una jove amb uns ulls immensos que vivia dins de l’univers megaestètic i ple de colors vius tan propis del seu creador, Jean Pierre Jeunet. Aquesta noieta petitona, feta de porcellana francesa i amb una imaginació desbordant respon al nom d’Amélie Poulain. El seu destí sembla subscrit a una missió: la d’ajudar a totes les persones que l’envolten. Darrera hi ha un París dibuixat amb una paleta de colors impressionistes que entre els seus traços, a vegades extravagants i gairebé sempre excessius, ens invita a gaudir d’una de les ciutats més meravelloses del món.

Si has plorat amb aquesta pel·lícula i vols dedicar un dia a imaginar que Amélie es troba al teu costat, portant felicitat a tothom amb qui es creua, aquests serien els llocs que hauries de visitar:

- Café des 2 Moulins (Rue Lepic, 15). Aquest cafè es troba entre el Moulin de la Galette i el Moulin Rouge, al barri de Montmatre. Aquí és on treballa la nostra heroïna. A l’interior del local es poden veure fotografies i pòsters de la pel·lícula que reivindiquen la seva importància durant el rodatge.

- Catedral de Notre-Dame. És impossible visitar París i no veure la seva famosa catedral. Si passes per davant recorda que aquí és on el destí d’Amélie es comença a tòrcer. I és que, una turista canadenca que vol suïcidar-se saltant des de la torre, cau a sobre de la seva mare i li causa la mort instantània.

- Gare du Nord (133, Boulevard de Magenta). En aquesta vella estació, Amélie pren el tren tots els caps de setmana. Hi ha una escena memorable on un indigent refusa una almoina amb l’argument que no treballa els caps de setmana.

- Au Marché de la Butte (Rue de Trois Frères, cantonada amb la Rue Androuet). Si visites aquesta localització recordaràs fàcilment la botiga Épicerie Collignon.

- Estació de Metro d’Abbesses (Línia 12). Es tracta també d’un lloc important a la pel·lícula ja que, per exemple, és en aquesta estació on Amélie queda fascinada per una cançó d’Edith Piaf que un cec està escoltant a la seva ràdio i on la protagonista i Nino tenen el seu primer encontre. A més a més, se suposa que Amélie viu davant de l’estació (Rue de Trois Frères, 56).

- Canal Saint-Martin. En un pont prop de la Rue Grange aux Velles Amélie fa rebotar pedres a l’aigua.

- Palace Video (Boulevard de Clichy, 37). Aquesta botiga d’articles de sexe és on treballa Nino.

- Cavallets de Montmartre (Sacré Couer). Tothom qui hagi viatjat a la ciutat de la llum sap que és una de les zones més turístiques de París. Resulta molt fàcil recordar els llocs on Amélie proposa a Nino un joc de pistes amb la intenció de tornar-li l’àlbum de fotos.

També recomano als cinèfils visitar els següents punts:

- Boulevard des Capucines, 14 (entre l’Òpera i la Madeleine). El 28 de desembre de 1895 els germans Lumière van estrenar al Grand Cafè el seu cinematògraf. No t’esperis res impactant. Tan sols trobaràs una placa commemorativa, però pels més cinèfils es tracta del bressol del setè art i això sempre emociona.

- Museu Grèvin (Boulevard Montmartre, 10). Avui en dia és un Museu de Cera. Tanmateix, va ser el lloc on Émile Reynaud, pare dels dibuixos animats, va fer les seves representacions de Teatre Òptic. Va aconseguir reunir, ni més ni menys, que prop de 500.000 espectadors. La llàstima és que anys després es va arruïnar i en un creuament de cables important una nit va decidir llençar la majoria de les seves pel·lícules al Sena. Això va provocar que el seu llegat cinematogràfic, tot i ser extremadament valuós, es perdés pels futurs estudiosos.

Adreça web: www.grevin.com


- La Cinematèque Française (Rue de Bercy, 51). El bellíssim edifici de Frank Gehry que alberga aquest recurs cinematogràfic va ser inaugurat el 2005. A més a més de la Cinematèque (que seria l’equivalent a la nostra Filmoteca) reuneix la col·lecció d’Henry Langlois que abans estava al Palais Chaillot. Podràs trobar aparells de precinema (zoòtrops, praxinoscopis, kinetoscopis, etc.) i objectes relacionats amb el cinema (fotografies, pòsters, part de decorats de pel·lícules com Temps Moderns i Metròpolis, etc.). De visita obligada pels cinèfils. Això sí, el Museu de Cinema de Girona té poc a envejar-li, sobretot pels aparells de precinema.

Adreça web: www.cinematheque.fr

Comentaris

  • Transportada[Ofensiu]
    empiei3 | 01-01-2012 | Valoració: 10

    Potser podria començar amb un MOLTES GRÀCIES, per acostar a la realitat l'imaginari colorista d'aquesta fantàstica postaleta anomenada "Amélie".
    M'ha encantat recordar les escenes amb la guia del teu fantàstic GPS temàtic!

    Crec que és una magnífica manera de viatjar i deixar-se endur pel record dels bells moments de la literatura de les imatges, que és com ami m'agrada referir-me al cinema.

    Bona entrada d'any! i Feliç nou viatge... si estàs pensant en algun... :-)

    (Per cert, i l'escena del fotomaton... la tens ubicada?)