Cercador
EScric....
Un relat de: instants- Compartir:
Escric perquè em transformo en paraula i a cada paraula hi ha un instant: un poc de mi. La paraula és una carícia que palpa el cor, que l'escolta, que el transporta a viure realitats diverses i enriquidores.
Jo no en sé d'escriure contes ni històries de tercers, ( sort que hi ha gent que sí que en sap, i molt!).
Escric el que sento, el que sóc, el que faig, el que penso, el que aprenc. Escric quan m'equivoco, quan em demano perdó, quan somnio, quan estic trist o feliç o quan ploro per dins...
No escric a una llengua ni a una terra, escric perquè visc, perquè m'encanta no sols escoltar el silenci, el foc, el mar,el vent, el bosc, el cel...els bons amics... sinó, a més a més, sentir-los, viure'ls, ser ells, i saber que sóc qui vull ser.
M'equivocaré desenes de vegades i faré mal a algú, només pel fet de dir i fer el que sento i a viure el que aprenc a costa, avegades, de grans dosis de tristesa, felicitat i soledat.
Sóc un aprenent de la paraula i de la vida, res més.
Comentaris
-
instants[Ofensiu]Gemma34 | 09-12-2005
He llegit una part molt petita de la teva obra. Des del inici que vas neixar a RC, fins aquí. Un altre dia llegiré una mica més de tu.
La poesia és molt més sincera que la prosa. O això em sembla al veure els sentiments tan destapats.
Aquest relat em porta fins a un de meu "tu saps el meu secret pssh..."
Un petó Pau.
Gemma34
-
Ecriu sempre![Ofensiu]Queca | 26-09-2005 | Valoració: 10
Pel que ets, pel que creus, pel que estimes, per a tu! I per a tots.
Gràcies instants, un altre relat que va cap a preferits...
Un petó!
Per cert, quan tinguis un moment, podries llegir l'últim relat que han publicat meu "A vosaltres, nins meus", on t'hi veuràs reflexat.
És la meva manera de donar-vos les gràcies, a tu i a tots.
Ens veiem! -
jo també...[Ofensiu]ROSASP | 19-08-2005
Aquest escriure tan lligat a la pròpia vida que esdevé un aprenentatge continu, on descobrim sentiments i emocions amagades dins nostre, mirades que ens deixen veure més enllà dels nostres ulls.
Paraules que són molt més que un tècnic i perfeccionat exercici literari, que poden ser fraccions d'allò que som, veiem i sentim.
Totes les eines per aprendre a viure són importants i l'escriptura en pot estar una d'elles.
Almenys jo també ho veig així...
Petons!
l´Autor
84 Relats
380 Comentaris
96514 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.
No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.
Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.
"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"
"La poesia militant
Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."
" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.