És La Pera! Regalen art!

Un relat de: copernic

ÉS LA PERA! REGALEN ART!



Fa uns dies, mentre el comú dels mortals estàvem immersos en la voràgine electoral per un sí o per un no, una setantena de persones assistien a una original reunió. Congregades en una vall prop de Les Gavarres que simulaven una caravana de camells adormits, en el bucòlic poble de La Pera i en un mas aixecat pedra sobre pedra els encuriosits invitats eren obsequiats amb un singular regal: La pintora i ceramista gironina Dolors Bosch donava part de la seva col·lecció als assistents a la trobada. Però això no era tot: Cada obra "despresa" anava acompanyada d'un poema, creat per a l'ocasió per les poetesses Francesca Laguarda i Eva Naranjo. El text servia per identificar el regal, un quadre o una peça de ceràmica. La primera persona que descobria la relació del poema amb l'obra d'art se l'emportava cap a casa.
No deixa d'ésser insòlit que una artista faci donació d'una part de la seva obra. La creació, que en si és un acte del tot autista queda sempre contaminada quan la compartim amb els demés: La interpretació que en fem, l'ús que li donem no és mai el que va provocar la necessitat de la seva gestació. Tot i així, recordo les paraules de Joan Manel Serrat quan evocava una època en la que estava una mica baix de moral. Era de nit, una càlida nit d'estiu. Anava amb el cotxe i es va parar a prop d'un petit poble. En la nitidesa de l'aire, entre els xerrics dels grills va poder percebre que un grup musical o una orquestra estava cantant "Paraules d'amor". Llavors va comprendre que aquella cançó que havia composat ja no li pertanyia a ell, que la seva creació havia passat a la història, la història de les coses petites, de la gent anònima que sense conèixer-se troben una complicitat en els sentiments. Llavors es va sentir alleujat. Va comprendre que el seu regal era apreciat.
Aquests "despreniments", com varen batejar les tres organitzadores de l'acte tenen un clar simbolisme en aquelles deesses de la fertilitat que proliferaven en la antiguitat pagana. La terra sempre és fecunda si se la treballa, si es rega, si s'adoba. Sempre dona fruits, encara que cada llavor germinada sigui diferent d'una altra. Desprendre's d'una creació em sembla un acte de magnanimitat heroic, poètic (no cal dir-ho). Regalar art és sens dubte l'expressió més generosa del difícil art de regalar.



Comentaris

  • Escrits com...[Ofensiu]
    rnbonet | 06-08-2006 | Valoració: 10

    ..el que ens ofereixes no acostumen sovintejar per RC. Pel lèxic, pel tema, per les reflexions personals. M'ha fet pensar en certs "papers" de Fuster, païsà que segurament hauràs llegit.
    Molta salut i molta rebolica!

    PS. Compartim la passió pels bolets. Ja estic esperant els primers freds de la tardor!

  • Mon Pons | 25-06-2006

    Això de regalar Art no és nou.
    No sé quin sentit li ha volgut donar la Dolors però, coneixent-la, la puc entendre. Estic pensant seguir-la amb el seu exemple.

    La progressiva des-materialització de la realitat o la cultura de l'immaterial ha anat guanyat terreny i presència en tots els àmbits. A partir de l'elogi constant del virtual, les noves tecnologies propicien que han de revisar-se el paper d'aspectes tan determinants en la història de l'evolució de l'home/dona que són: el cos, cànon mediador de totes les coses i també la noció d'espai.

    Són imprevisibles les conseqüències d'aquest "estat de desaparició", però és fins a cert punt indubtable que tota reflexió sobre el virtual està mencionant la tradició antiga i fa vigent i reflexiva una nova consideració de la noció mateixa de l'esperit i del fantasma (virtual) o, si es prefereix, per a ser quelcom més estètics, de l'univers fantàstic i imaginari.

    Salutacions,

    Mon

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

389202 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...