Erotic story. Sexítol IX.

Un cop orgasmejat com no ho havia fet en sa casta vida, la monja despetrificada va llençar l'objecte de plaer lluny, esgotada i enrigolada. Reia, i encara reia més -si ho haguessim mesurat- del que ho havia fet no feia gaire l'Elsa (recordeu, sexítols més avall?).

Judes -oïda atenta- va entendre allò com una crida a la vida sexual més salvatge i genuïna. Quan es tenen vuitanta anys la líbido està al súmmum i no està per ajornaments. Va endreçar en Quintín, que tot just acababa de menjar-li l'orella esquerra fins la mesura normal, pàmpol a l'alçada de mitja galta. El llangardaix novoguineà va rondinar, encara tenia fam. Però l'amo ja havia tancat la cremallera i hauria de fotre's dins del seu habitacle-mitjó que, d'altra banda, podia haver netejat, el iaio, que desprenia una fortor de formatge curat que el marejava i feia que s'adormís col·locat.

L'Elsa i l'Edu vivien el moment intesament. Ell des de dins del bolso feia anar el seu múscul robust, flexible, allargassable i únic magistralment i el foradet de la cinquantona en gaudia d'allò més. No es podien besar pels punts, però ho feien telepàticament i els orgasmes, tu, augmentaven. Quin nivellàs! Se sentien un sol ser (jo no ho sé veure, ho veien ells...espero que ho expliquin...si és explicable).

L'octogenari va ensopegar amb Donald, ple de sucs i envoltat de formigues. Es va pensar que el podria regalar al seu nét (escatimava els regals sempre) i se'l va guardar a la butxaca on hi tenia en Quintín.

Mal fet.
Molt mal fet.

La monja s'intentava aixecar. Estava posada de genolls. A qui se li acut! De seguida va sentir una visita per darrere.
-Ummmmmm....uffffffff!!!!!!!!!!!!!

Judas havia anat ràpid. La lluna va agafar uns llargavistes per ser més a primera fila sense pagar per l'espectacle. Va tapar els estels amb un llençol de núvols espessos, que allò era de set rombes com a mínim.

Mentre estaven en pompa 'dale que te pego', el peluix Donald també patia la moguda. El bec, sense voler (segur?) va obrir la cremallera que empresonava Quintín al mitjó. El rèptil ho va aprofitar. Va fugir, potetes ajudeu-me i els llums dels fanals trobaven divertida aquella ombra petitona i bellugadissa, enmig de tanta moguda nocturna.

L'Elsa ja no sabia on era, el plaer li sortia per les orelles, per la boca (quin mal, amb els punts!), per cada porus. Ja no l'importava que ell fos un nap buf gens agraciat. Tenia la veu i la meravella incorporada. Buf!

I l'Edu se la mirava, enamoradíssim. Volia dir-li tantes coses! Estava pensant l'ordre en què ho faria, que no se li apinyessin totes de cop i balbucegés...

Mal fet.
Molt mal fet.

Perquè recordem que Quintín anava afamat. Edu no s'havia recollit la seva virilitat...i el llangardaix no distingia entre pàmpols i extensions...



*****ESCURÇARÀ GAIRE, EN QUINTÍN, LA BÈSTIA DE L'EDU?
LA MONJA PODRÀ CAMINAR SENSE TRONTOLLAR QUAN ACABI?
L'OCTOGENARI JUDES NETEJARÀ EL PELUIX?
No se sap res, encara. Si no es demana....