Eròtic oníric

Un relat de: Illadestany

Asseguda sobre l'home,
giravolts d'amor.

Aleshores,
qui sap com,
inicieu lentament l'ascensió.
Abraçats, comenceu el vol.
Observes la fosca nuvolada:
dius no.

Després acceptes
l'enigma del vol conjunt,
dolç i salvatge

Vol de l'abraçada
vol del desig.

Tu, que et deleixes
per la foscúria del cel
i per l'espetec de la tempesta,
de què t'abasardies?

Tu, que estimes la boira
i el retruny del tro,
la frescor del diluvi
i l'esclat dels llampecs,
per què,
de nou i sempre,
et negaves a endinsar-t´hi?


Després, ja dins
l'espai,
màgica commoció,
silenci sideral,
orbitals
atraccions.

Vol de l'abraçada
vol del desig.

Després, ja dins
l'espai,
viatge incandescent,
regal dels déus.

I en la fosca de sobte,
suaument,
els vostres peus
toquen de nou la terra.

Comentaris

  • Molt bonic[Ofensiu]
    llacuna | 21-06-2010 | Valoració: 10

    Tens paraules de somni i natura, tant de bo tot fos tant bonic com descrius

  • He passat per aquí...[Ofensiu]
    llamp! | 13-04-2009

    ... havent vist aquest títol tant suggerent. Està força bé el teu poema. M'agraden els poemes que parlen de la natura, em duen records de la muntanya, jo que en sóc.

    Per altra banda, quan veig que algú parla de llamps o llampecs en els seus poemes, em sento una mica identificat. Salut i poesia!

    ;-)

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Sibil·la | 13-04-2009 | Valoració: 9

    aquest oníric tan eròtic. M'encanta com ens fas anar al ritme de la poesia perquè anem imaginant-nos tot el què hi passa.
    Enhorabona.
    Records sibil·lins.

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

149 Comentaris

45537 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli