Erotic in a square meeting...cada cop més liat! Sexítol VIII

La monja despetrificada va trobar una olivera esponerosa i es va repenjar contra el tronc. Va pujar-se l'hàbit (habitualment, en vida, ho feia per saltar basses quan plovia) i va refregar-se el peluix per allà baix on en sentia la necessitat imperiosa, megaimperiosa, ultraimperiosa, superlativament imperiosa. Donald no podia dir res, ni prémer el bec, res. Utilitzat com un consolador, pensava, per distreure's, que sempre hi ha un pitjor: acabar de baieta de restaurant o rosegat per gossos en entrenaments de crueltat. Va optar per sentir-se portador de goig: feia un servei i allò havia d'estar-li bé...encara que no cobrés. Esperava, però, la delicadesa de ser rentat en acabar. La monja udolava i espantava els ocells que tenien els nius a l'arbre....


Mentrestant, l'Edu i l'Elsa també eren sota una altra olivera, tant o més exhuberant que la primera. Feien el que podien, degut a l'alçada d'un i a la cosida de l'altra. Tot i això, um, umm, ummmm, ummmmm...s'acoplaven perfectament i allò era l'inici d'una vida en comú poc comuna (pico de mans!).

Per allà passejava -més aviat pasturava el seu estat ebri- un octogenari asidu als prostíbuls amb moble bar només per a ell en un raconet (trucava abans i li preparaven, ja que el iaio tenia calerons). Es deia Judes i sovint feia ajudes caritatives per a onegés tipus 'Salvem els micos de tres cues' o 'Ajudem els bigotis arnats' (tot molt lloable). L'home va sentir la barreja de crits, gemecs i suspirs. Tenia una oïda excel·lent, tan fina que amb el temps (i una o dues canyes) els pàmpols li havien crescut i s'havien allargassat com els d'una figura de Buda i, per tant, les orelles li arribaven als genolls. Feia un goig difícil de descriure (no el descriuré). Sentir-hi tant bé ajudava Judes a trobar el que li convenia. I ara era allò: marro!

Ah!, però (aquesta conjunció no hauria d'existir!) les orelles -no ho havia dit!- no paraven mai de créixer-li (com les dents de les rates, que han d'estar rosegant contínuament) i per solventar el problema (quan hi ha un problema cal solventar-lo) havia trobat via compra ràpida virtual un llangardaix de Nova Guinea devorador de carn penjarella. Tenia el rèptil guardat dins un mitjó tancat amb una cremallera i només el treia per tal que li mengés el pampolam quan era massa llarg. La bèstia ho feia finament i mai es tirava rots (ben educat novoguineà). I de nom li havia posat Quintín (sense comentaris). Sí, Quintín Sense Comentaris.


QUE PASSARÀ?
ACABARÀ LA MONJA LA MASTURBACIÓ USANT EL PELUIX?
CONTINUARAN DE MARXA L'ELSA CINQUANTONA I EL MENUT EDU?
L'OCTOGENARI JUDES S'HI AFEGIRÀ?
FARÀ BONDAT, EN QUINTÍN?


to be continued (si es demana) (i no, no prenc cap medicació per escriure.)