Enyorant

m'ha agradat, estic escoltant una musiqueta de fons mentre t'acabo de llegir i va molt en sintonia amb aquest versos senzills i complets.
els dos primers versos se m'han gravat i resonen com melodia d'instants ja viscuts.

....i els de "mentides als ulls" i "fed al cor" els he fet servir en algun poema, amb alguna variació sense saber d'aquesta preciocitat teua.

com que tinc tendencia a l'enyorança, entre altres coses estic lluny de la meva terreta, me'l guardo als preferits per gaudir-lo en els moments adients.

una abraçada

t'he descobert a partir del repte sobre el quadre de picasso i he anat a llegir aquest poema teu, t'he de dir que m'ha agradat és concís com sempre dic que a mi m'agrada i arriba...
bé, fins la propera
salutacions d'un nouvingut a RC
joan

Poema ras i curt, breu i clar!

Per cert, t'he agregat a autors favorits. I dit sigui de pas que tot seguit visitaré el teu blog i me'l guardaré per si tinc més estona per repassar-lo.

I dit sigui de pas també, que la teva iniciativa "Dibuixets que busquen versets" la trobo tant genial que em sembla que te la copiaré (vull dir que jo també m'animaré a penjar algun dibuix meu, per a veure si trobo gent que en vulgui fer algun vers). Potser ho titularé d'una altra manera, que no es pensi la gent que et vull fer la competència.

No vull competir, tan sols busco un "divertimento" com diu deomises.

Ja ho veuràs! Properament a RC... llamp! demana versets pels seus dibuixos.

I per no quedar malament et diré que aquests dies he tingut temps per pensar-ho tot i que m'agradaria primer de tot: demanar-te permís. Ja diràs tu el què, senyor rnbonet!

Salut i llamps!

...primers versos, amic Ramon! De veritable poeta!

Gràcies pel teu 'comentuar', et diré que les esdrúixoles sempre són presents en la meva poesia (i en la meva vida també: la primera 'nuvieta' es deia Alícia, i la que em va 'llevar el virgo' es deia Verònica...) però això ja són 'figues' [mai millor dit!] d'un altre paner!

De nou, molt bon poema!!

d.

PS: la segona estrofa és una Octava Reial, emulant Gòngora (poeta esdrúixol i majúscul! A més de 'tocaio', però poc m'ha tocat a mi... Sniff

PS2: Tinc a mitges el verset per a l''home del desert'; hi sóc a temps?? Fes-m'ho saber, 'xicon'

d'aquells que poden inspirar altres poemes, m'agraden molt, i la resta també, perfectes en la mètrica i en la sonoritat, captiven pel sentit d'enyor que duen. Felicitats, creador, artista!

Fins la calçotrobada, bonet, i molts records a la maricarme!

Gràcies pel teu comentari rnbonet i per la benvinguda!!

M'ha agradat molt el teu poema. Només es pot enyorar allò que es coneix... Darrere el regust agre que deixa el buit, es troba la dolçor passada, potencialment sempre present, i a l'espera de ser viscuda novament...

Salutacions!!

Un poema breu, de versos nus.
No diuen res sobrer.
La brevetat és contundent.
Cada mot, és un encert.
M'arriba al cor el seu gemec, esglai del cor i de la ment.

Bon carnaval, amic Ramon!

T'envio una abraçada càlida, d'aquelles que desfan la neu i el gel, a cops d'afecte sincer,
Unaquimera

Relat guapo però molt caústic.
Si és quelcom real, no cal enyorances. Són verí.

... perquè és directe i apunta clarament.
Com diu un comentari anterior jo tmabé em quedo amb "futur del res" pel que representa.
Una abraçada

Curt, clar, rotund! I jo trio sense dubte perquè m'ha inquietat i remogut coses meves aquest vers que escrius: "Futur del res" L'has clavat, aquí, company del sud!
Molta salut i bona literatura per aquest nou any acompanyades d'una sincera abraçada.

Mercè

Por a l'amor.
Mentida als ulls.
Un fred al cor.
Aquesta és la part que més m'ha agradat
també m'han agradat els contrastes.