Envia'm un Àngel..

Un relat de: Berenice

Recordo els meus pantalons (extremadament) curts, que el meu oncle m'havia comprat, cedint a un més dels meus capricis, a la botiga de la plaça.

Recordo la imatge de la teua mà jugant amb la vora del pantaló de ratlles, endevinant el final de la cuixa.

Recordo una aranya que em pujava pel turmell i jo, allà quieta i tensa com un estaquirot, no fos cas que en treure'm l'aranya del damunt, s'evaporés aquell somni.

Recordo la picor de l'herba humida a l'espatlla gairebé nua.

Recordo la teva mà jugant amb els fins cabells del meu clatell, aquells que sempre s'escapaven de la cua de cavall, que et feia tanta gràcia.

Recordo que va ser la primera posta de sol amb petó.

El recordo, aquell petó.

I recordo l'arbre que teniem davant.

I l'ermita.

I recordo el xiulet de l'Iris que venia a avisar-nos que era hora de tornar cap a casa, que es feia fosc.

Deu n'hi do, la quantitat de records, per a tan poques hores.

Però per més que ho intento no sóc capaç de conjugar el teu rostre.
En tinc retalls, una espurna brillant en els teus ulls blau-violeta, el gust de la teva saliva, el tacte de la llengua.
Recordo la teva arrecada i les pessigolles que em feien les pestanyes a la galta.
Recordo la teva piga.

Però sóc incapaç de recordar-te sencer, com eres abans d'agafar la moto aquell maleït dia.

Recordo el lila dels teus llavis. La sorpresa del negre, i no vermell, que t'envoltava tot i et xopava la roba.
La ferum del líquid que regalimava de l'orella i l'esquerda del front.

T'enyor, Àngel, però no sóc capaç de recordar com eres abans de baixar a tota llet per aquella carretera, com a tu t'agradava, sentint el vent bufetejar-te la cara, per sentir-te viu, deies.

Irònic.

No sóc capaç de recordar com eres abans de caure, en cosa de mil.lèssimes de segons, dessota les enormes rodes d'aquell camió.

Et va matar allò que et feia sentir viu i jo, per culpa teua, ara sóc incapaç de conjugar el teu angelical rostre.


Comentaris

  • sense paraules[Ofensiu]
    jOaneTa | 24-11-2008 | Valoració: 10

    per més que ho intento no sóc capaç de conjugar el teu rostre.


    tal com és...

    m'ha encantat.

    un petó

    jOaneTa

  • ... de poetessa la teva sang.[Ofensiu]
    Noia de vidre | 25-02-2007 | Valoració: 10

    tant i tan dolç:
    **
    Et va matar allò que et feia sentir viu i jo, per culpa teua, ara sóc incapaç de conjugar el teu angelical rostre.
    **
    arribes i beses l'ànima amb llavis de mots somiats....

    increïble noia...
    un petonet fort!

  • Un relat molt emotiu...[Ofensiu]
    angie | 29-12-2005

    que ens fa veure que la vida s'ha de viure a cada moment... doncs quan marxa ho fa de sobte molts cops i no ens deixa aquell record que ens és necessari, tal com i tu descrius, una cara, el reflexe de nostre mirar, el vehicle de molts sentiments....

    La pèrdua d'algú important és una llaga en la nostra ànima i l'únic consol és haver compartit moments de dolçor que van fer de la vida del qui no hi és, un petit cel a la terra.

    un beset

    angie

  • Un instant[Ofensiu]
    L'anònim GharN | 16-11-2005 | Valoració: 10

    No he sentit la cançó, però em sembla que, junt amb el relat, el títol és PERFECTE, amb totes les lletres de la paraula. No... no puc saber què és això, amics meus no han mort, encara. M'he acostat suficientment com per sentir l'espetec de l'Angel, a la carretera.
    Fua esq... com la claves. Genial. Espero sincerament no em facis tornar a plorar com ara, per un tema així. Espero que el recordis, i somriguis, però segur que no sé de què estic parlant. Ho sento.

  • justament ahir[Ofensiu]
    Perestroika | 07-11-2005

    et comentava aquest relat, i avui m'han trucat que una amic s'havia mort, un altre cop els putos accidents, un altre cop perdo un amic...

    era massa bo, estic segura que ja és un angel...

  • rbbarau | 07-11-2005

    Mor algú i un tros de tu mor amb ell.
    Tendre però tristíssim relat.
    Un petó.
    *rOSEr*

  • Sol_ixent | 07-11-2005

    (De nou torno a comentar-te)

    El meu nick també es deu a una cançó de Sau, tal i com pots comprobar en les meves dades personals.
    És curiós perquè també és una cançó que molts identifiquem amb la pèrdua del cantant, però... ja veig que en el teu cas la història va més enllà...

    "Anirem com quan anàvem junts,
    darrera les teves passes,
    d'esquena al futur".

    Mira al futur, i pensa en el passat com en una part gratificant de la teva història.

  • no se ben be que dir...[Ofensiu]
    Perestroika | 07-11-2005

    massa sentiments i pensaments em passen pel cap, uns que m'agraden, altres que tan de bo pogues oblidar..només agrair-te que em comentis, i fer-te veure que l'he llegit.

    Gràcies per donar-te a conèixer dins el meu particular món, et continuaré llegint.

    Salut!

    = perestroika =

  • En la justa...[Ofensiu]
    rnbonet | 06-11-2005 | Valoració: 10

    ...mesura, la contraposició del goig i del dolor.
    I ho has fet amb una estructura simple, molt encertada i adequada al tema.
    Enhorabona!

  • Resposta a Sol_Ixent[Ofensiu]
    Berenice | 06-11-2005

    el títol és el de la cançó..
    quan la sento em fa pensar en ell..
    per desgràcia és l'única cosa (o gairebé) del relat que no és tret de la realitat..

  • precios...[Ofensiu]
    JKR | 06-11-2005

    el tema d'un amor acabat amb una mort es molt trist, pero es cert. molta gent mor per culpa de la velocitat en les carreteres.

    a part et dono les gracies pel tu comentari m'ha animat molt

  • Sol_ixent | 04-11-2005 | Valoració: 9

    No sé si t'has inspirat en la cançó de Sau per a escollir el títol, però si que puc dir-te que, tot i tractar un tema tant tòpic, has sabut fer-ho amè, i no fer sospitar que el relat acabaria tant malament fins al final. No t'havia llegit mai, però no serà l'últim cop que ho faci!

    Enhorabona i una abraçada!

  • '·.·'[Ofensiu]
    ambre | 04-11-2005 | Valoració: 10

    El teu relat m'ha deixat sense paraules.

    Una abraçada

Valoració mitja: 9.71

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: