Enveja

Un relat de: Maria Quintana
L’Ester és la meva amiga-de-tota-la-vida. La conec des de l’escola bressol i des que tinc ús de raó he volgut ser ella. Fins avui.
A l’escola de primària era la nena adorable de cabells rossos rinxolats, ulls blaus i carona angelical a qui tots els mestres adoraven. A secundària, la noia de cos llaminer per qui tots els adolescents granelluts i de veu bitonal perdien la xaveta. A la Universitat, l’estudiant de medicina diligent i aplicada a qui tothom demanava els apunts. Va acabar la carrera amb notes brillants i un xicot guapo i de bona família.
Es van casar i van tenir dos fills: primer el nen i després la nena. Sempre seguint el guió dels triomfadors, ara viuen tots plegats en una gran casa envoltada de jardí. Fins i tot tenen un gos d’aquells tan cars i exòtics.
Però a partir d’avui tot canviarà.
L’empresa on treballo, una multinacional americana, m’ha enviat a Barcelona a fer un curs a un petit hotel de la zona alta. Un lloc acollidor i discret, lluny del brogit de la gran ciutat.
Ha estat aquest matí quan he baixat a esmorzar quan l’he vist. L’impecable marit de l’Ester a punt d’agafar una cullerada de truita remenada del buffet. Just quan l’anava a saludar, una noia jove l’ha abraçat i li ha fet un petó als llavis. Un petó llarg i intens. Jo m’he quedat palplantada al mig del menjador, sense saber què fer ni a on mirar. Per sort, ell, embriagat encara pel bes, no m’ha vist.
He girat cua ràpidament i he tornat cap a la meva habitació. I encara hi sóc. Em sento com “Hamlet” encara que el meu dilema no és existencial sinó comunicatiu: dir o no dir.
Nerviosa agafo el mòbil i entro la contrasenya. Obro el WhatsApp. La foto de l’Ester em mira: una dona feliç, guapa, intel·ligent, rica i sobretot segura de si mateixa.
Aleshores, premo el micròfon del mòbil i vomito fil per randa tot el que he vist al menjador. D’aquí poc el castell de cartes de l’Ester es desfarà, i l’as, i el rei, i el cavall, i la sota i tots els altres trumfos cauran per terra.

Comentaris

  • Enveja o no[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-02-2020 | Valoració: 10

    Doncs no sé si és enveja o què, potser l'amistat entre les dues amigues fa que la protagonista li digui el que ha vist, la realitat. Em fas pensar què faria jo si em trobés en un cas així, li diría o no a la meva amiga que el seu marit s'està amb una altra? Una forta abraçada i gràcies per fer-me dubtar.

    Aleix

  • Dir o no dir.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-02-2020 | Valoració: 10

    Vaja enveja tan increïble... Doncs així, sí que li tindràs enveja al marit de l'Ester per haver besat el marit a aquella noia jove, la qual era la seua filla. Insòlit!
    M'ha agradat.
    Perla de vellut