Encara

Un relat de: rautortor

Encara

Perder quiere decir haber tenido
Andrés Neuman

al meu pare, in memoriam

La veu del cementiri sovint em crida,
sobretot si no hi puc anar. Em dol.

Ara mateix m’adelito amb nous amors,
sang de la teua sang, que a tu i la mare
us hagués plagut molt de conèixer;
em veig, però, allunyat dels nostres llocs,
aquells que conformaren l’anar i venir,
el veure’ns i mirar-nos, el dir i escoltar,
el viure i morir, sí, morir, però no del tot.
Avui et recordo tal com vaig tenir-te ahir,
sense entrebancs ni límits, entre fill i pare.

Per això em complau de conversar amb tu.
Encara.

11 d’octubre 1993-2023

Comentaris

  • elegia[Ofensiu]
    Atlantis | 15-10-2023

    Una elegia al pare. Enyorar poder parlar amb ell. Potser els coses quotidianes son les que més trobem a faltar.

  • Entranyable[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-10-2023 | Valoració: 10

    L'amor dels pares és autèntic i incondicional. Un bon record i homenatge fet des del cor.

    M'ha commogut aquest bell poema.

    Salutacions rautortor.

    Rosa.

  • Et recordo[Ofensiu]
    Prou bé | 14-10-2023

    Com et vaig tenir ahir!
    Així mateix voldria jo ser recordada!
    Un poema que diu moltes coses!
    Amb total cordialitat

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

139558 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen