Encadenades

Un relat de: Illadestany
ENCADENADES





Filla i mare, i després mare i filla, i abans fou la misteriosa àvia, que marcà l’estranya mare.
Generacions de dones inseparables, encadenades per poderosíssims fils invisibles. Plorem i ens estimem, algunes, d’altres només volen exercir poder, fins a la mort, per ajornada que sigui.
Patim, ens estimem, ens cal separar-nos, les cadenes del cor no ens deixen, les de l’inconscient ens fan indestriables, els esforços són vans, una i altra volta, ara i adés.
Malgrat tota la cura del món, tot el respecte, l’escolta, la tendresa, ignorem quina és la millor manera de no fer-nos mal mútuament, i de fer-nos bé, però som enrevessades, fins per als més subtils especialistes, complicades, difícils, incomprensibles.
També per a nosaltres mateixes, és clar.
La clara intel.ligència que ens serveix per a l’anàlisi dels altres, fracassa en la nostra quotidiana, eterna, laboriosíssima reflexió respecte als sempre insòlits efectes dels nostres pregons vincles, Estimada.
Caminem, ens angoixem, patim l’una per l’altra, l’altra per l’una, sense saber a vegades fins on arriba cadascuna de nosaltres. Ens fiquem al pou, en sortim quan podem, erigint-nos cada cop en Au Fènix, renaixent de les nostres cendres ahir, i avui, i demà .
Caminem pel llot, per l’asfalt, pel desert.
A voltes la sequera ens mata i la calor ofega els nostres cors, les venes, les neurones.
Però ens cal seguir caminant, estimant, separant-nos, deixant-nos espai, alçant el cap, deixant-nos respirar a nosaltres mateixes i a l’altra, l’estimada, funàmbula del cel, a fi que pugui renovar l’aire i trobar-se.
Separar-se, que significa parir-se, aquest cop ella mateixa, i trobar son desig, sa manca-desig, son buit potenciador de moviment, de lliure vol, i caminar separades i, si pot ser, també juntes, perquè aquest amor és tan fons, que l’absència trenca el cor, però també la dificultat de separació l’esberla.
I tenim el nostre cigne, bellíssim, però ni així, fins ara, hem assolit la distància adient per al desenvolupament de la necessària creixença potenciadora de vida.

Comentaris

  • Amor etern[Ofensiu]
    alliberant | 01-09-2013 | Valoració: 10

    Un magnífic relat .
    Pensaments per reflexionar i entendre millor l' indestructible i fidel amor entre mares i filles.

  • Cadenes i destins[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 21-08-2013 | Valoració: 10

    I quanta joia i desitjos d'amor comprèn la feminitat! Avui en dia, l'Au Fènix té com sempre un revolar que unifica les cadenes i els destins.


    Sergi

  • Espai[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-07-2013 | Valoració: 10

    És fantàstic tot aquest reguitzell de pensaments que deixes anar. És un relat per a rellegir molt a poc a poc, on tots, homes també ens hi sentim identificats. El lligam mare i filla és un espai important, que s'ha de gestionar bé. Com? Ah, pregunteu-li a l'Illa d'estany. Té un relat preciós per a entendre moltes coses. Espai, quin, quan espai? Una abraçada gran prosista.

    Aleix


Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

149 Comentaris

40493 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli