¿Enamorada d'aquest home o d'una fantasia?

Un relat de: Chelsea, the classic girls of 60's

Ha passat el temps i res no és com abans, millor dit tu no ets com havies sigut. Tot era tan bonic, al principi... Quan els dos miràvem completament enamorats cap a una mateixa direcció. El temps tot ho mata, deia el meu pare, i quanta raó tenia... La flama del meu amor segueix viva mentres la teva només espurneja de tant en tant, però suficient per alimentar les meves esperances. T'estimo i cada nit el desconsol és més gran al percebre el teu desamor. No puc viure així, mentres tu desfogues tot l'odi acumulat contra mi, que cada paraula teva va fent miques el meu cor de tal manera que molts cops preferiria la mort a escoltar les teves paraules. Ara per ara el meu amor s'alimenta dels bons records d'aquell home al que li vaig donar el meu cor, la vida i fins i tot la felicitat. Però poc i a poc aquests s'esborren i dónen lloc a uns altres records, teus, però no del que em vaig enamorar. Tot i així jo segueixo aquí, esperant quan se que no tornaras i si ho fas serà, com sempre, per por a la soledat.

____________________________

It's too late to said that you're sorry, after you broken my poor heart.
- "It's Too Late" by the Godfather of Ska, Mr Laurel Aitken.

Comentaris

  • Llegint aquest, he entés més el següent...[Ofensiu]
    pseudo | 17-10-2005

    Bé, a diferència del que deien avall jo si que crec en l'amor... però també depén amb qui topis, és clar....
    Si descarrega el seu odi i ràbia amb tú... faria com t'han aconsellat.

  • odio posar títols![Ofensiu]
    <> | 14-10-2005

    hola!
    és millor està sol que mal acompanyat...l'amor no existeix.. no donis res a l'altre a canvi d'aquest doncs.. perquè.. mai rebràs res a canvi. ara et surtirà algú que et dirà que això no és cert, que l'amor és el millor que hi ha a la vida.. sisi com a somni està molt bé. pss una mica de raó tenen.. m'estimu els meus gossos. jo no hi entenc d'aquestes coses.. però el que sé és que jo, com a mínim, no vull estar empresonada. I això ningú m'ho pot negar. La prova està en el teu text. En el teu i en els que tots escrivim. És una necessitat humana per sentir una mica de reconfort en un fàstic de món com aquest.. sincerament.. prefereixo sentir la recompensa de saber que dia a dia, amb les petites coses, estic deixant un rastre que cap aiguat com el que està caient ara mateix, podrà borrar. És el meu amor. Pss quan et giren la cara, saccesja el cap i a tornar a començar. (ESTA NO ES UNA CANCIÓN DE AMOR)
    salut!

  • L'ull de la subcultura | 14-10-2005 | Valoració: 10

    Es fotut el amor... molt fotut...
    Saps que has de fer... no? parlar seriosament amb ell, perke una cosa es estar enamorat pero l'altre deixarse anihilar per akesta sentiment, o millor dit per la persona a la que estimes.
    Vals molt, ets una noia extraudinaria i no es per dir o per intentar consolarte, perque amb tu e passat mes estona i e vsicut mes que amb cualsevol altre i et conec i et puc assegurar que el que dic no son paraules banes.
    Intenta arreglaro... pero tinges en conte que el mes important es la teva felicitat sino et niras pensin com una flor abandonada que va sobrevivint amb l'escasa aigua de la pluja, perden els petals fins romandra sola i morta.

    Aqui em tens per el que vulguis ;-)