M'agrades molt, molt

Miro als teus ulls, que em diuen tot el que els teus llavis no s'atreveixen a dir, sincers, inquiets, em miren il·luminats i jo et responc amb un somriure. Ens hem fos en un apassionant petó en el que les nostres llengues ballen plegades una d'aquelles cançons que tant ens agraden. Les mans exploren els cossos, poc a poc però intensament i les nostres ments ja estan connectades, fent d'aquest moment un dels nostres passatges preferits, mentres intentem trobar un ambient millor a la nostra imaginació, no l'hi trobo perquè aquest ja és l'ideal, música de fons, l' "Its Too Late" va sonant, en Laurel Aitken fa d'aquesta nit la més meravellosa de totes les abans viscudes.

Reposo el cap sobre la teva espatlla, m'abraces i puc sentir l'escalfor del teu cos i et miro i veig un d'aquells somriures que tant m'agraden, et miro els ulls, lluminosos i feliços. Una mà llisca pel teu cos perfecte, musculat i fort, tens un cos tan meravellós... Segueixo el ritme de la música i finalment, en el nostre niu de felicitat, la son em pot i els ulls se'm comencen a tancar. Desperto i encara ets al meu costat.

Que més dóna si el que sento no és un enamorament, boig i sense control, que més dóna si hem de continuar amagats en la foscor de la penombra, ja res m'importa si amb tan poc, jo segueixo sent feliç.