Hem passat per temps pitjors no canviar és bona opció

Hem passat per mals moments, és cert, durant uns mesos vam viure en un infern en el que un I altre ens feiem mal sense parar. Durant uns altres vaig intentar convence'm que estimava a una altra persona, quan només era una eina inconscient per oblidar-me de tu i deixar de patir. Ha passat el temps, ara sé que no és així, que sempre has sigut l'amo del meu cor, que des del dia que me'l vas prendre mai més ha tornat a ser meu, ni de ningú. I va ser precisament per aquesta situació confusa de voler oblidar-te la que et va fer adonar que havies de canviar si volies romandre al meu costat. Així va ser i així vaig tornar a caure al teu parany i vaig desfer-me d'alló que m'impedia adonarme de l'amor que et tenia. El nostre amor va tornar a ressorgir, com quan treus una mala herba del jardí i pot brotar la flor. Vaig passar bons moments, peró el meu interior sabia que t'estimava i que tard o d'hora tornariem a estar junts. Ara per fi ho estem.

Pensava que la convivència se'ns faria difícil, la por s'apoderava de mi i la incertidumbre de pensar que aquesta convivència que iniciavem podria portar al final no em deixava viure. Ara sé, després d'un temps vivint junts que ha sigut precisament un inici, i no pas un final. Un inici en convivència doncs no és el mateix una parella de cap de setmana que una parella del dia a dia. Un inici al respecte, perquè ara és quan els defectes d'un i d'altre, que abans eren unes simples maníes que ens desagradaven, esdevenen problemes que només es poden resoldre aprenent a respectar-nos l'un a l'altre, però primer aprenent a respectar-nos a nosaltres mateixos. Un inici a la compenetració, a la confiança, perquè ara és quan puc escoltar tot el que penses, el perqué de les teves reaccions, el perquè rius i el perquè plores i sobretot que els teus gestos freds quan et demostro amor no és despreci -com pensava abans- sino una reacció que la teva màscara d'home de ferro et fa per no demostrar que et poses tendre com un nen i que sents el mateix. Ho sé i per aixó ja no em fa mal veure aquests gestos, al contrari m'alegra veure que el teu sentiment és tan fort que vols tapar-ho perquè no m'adoni, però et conec i tu et coneixes. Un inici a la solidaritat, perquè has començat a ajudarme en tasques que mai feies perquè ara em veus sempre, que vull fer coses i que pensant en tu no puc fer, i han començat a agradar-me les teves aficions i compartir més amb tu.

Un inici en aquesta vida que junts estem tirant endavant i en aquest compromís de lleialtat, fidelitat i respecte que fa que cada dia tingui més ganes de gaudir-te, estimar-te i adonar-me'n que vull continuar amb tu i amb aquest projecte fins que el meu cos passi a formar part de la terra que ens va fer créixer.