La trobada

Un relat de: Chelsea, the classic girls of 60's

Entre les ombres et vaig trobar encara que mil vegades ens trobessim en el mateix carrer, el mateix paseig...
Que vaig somiar amb tu aquella tarda? que vaig acariciar els teus llavis? Eres tu? Qui ho sap, em recomforta saber que has tingut la força de sortir de la penombra.

Aqui on res s'escolta, on res molesta el silenci, aqui jo t'escolto, t'escolto...estàs ara, aquí, el teu nom cobra vida i cos per produir l'instant màgic en el que ara ens trobem, en el que sempre ens trobarem.

Comentaris

  • boness[Ofensiu]
    | 09-08-2006

    Espero sortir de la penombra jo també, aviat. No sé exactement si això té molt a veure amb el que deies en el teu relat, però a mi em passa sovint que, anant pel carrer per exemple, em creuo amb gent que així de primeres em semblen persones amb qui m'entendria de meravella. Penso, "m'agradaria conèixer-te"; però òbviament no pots anar allà i dir-li-ho. És clar que, per què no...? Crec que potser ho faré.

    Bé, tot això per dir-te que acabes de ser encadenada. NO sé si això és bo o dolent, positiu o negatiu. Simplement, si continues la cadena, hauras de gastar una miqueta petita del teu temps fent-ho.

    Res més. Sort!!


    ENHORABONA!!! COM HE DIT, ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: