Silenci

Un relat de: Chelsea, the classic girls of 60's

Silenci, s'apropa, se que avui a la quietud de la nit trucarà a la porta. Jo respondré i la nit tancada, solitària i trist s'omplirà de llum. I el meu cel de lluminosos estels perquè avui, avui la nit és màgica.

I el somni va cobrar vida i va navegar pel mar, entre el sol i els velers obrint-se pas entre els meus llavis, i el meu cor. Només vaig necesitar tres llunes per estimar-te, tres llunes per endinsar-te sota la meva pell, tres llunes per saber que mai més t'oblidaria.

Duc la teva imatge esculpida a la ment, els teus petons acaronen el meu cor, sento la teva abraçada al meu cos i mil sensacions al interior.

T'estimo!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: