Encara t'estimo home fantasia

Un relat de: Chelsea, the classic girls of 60's

Just quan crec que tot està oblidat i que tu ja no formes part del meu cor, just quan sóc més feliç sense la teva companyia, just quan em sento una dona realment lliure i estic aprenent a somriure, és llavors quan un cop fred em recorda a tu un braç s'entrelliga a les cames i em fa tocar de peus a terra en el moment en el que alçava el vol. I és que encara t'estimo.

Passen els dies i ja no penso en nosaltres, pero hi ha moments en els que un petó, una mirada, una abraçada o una cançó, fan que tornis a la meva vida, fan que t'estimi encara més intensament que abans, fan que el meu rostre s'ompli de llàgrimes, no sé si del dolor d'haver entés que aquest amor és impossible o si són de felicitat al recordar meravellosos moments al teu costat.

Pensava que t'havia deixat d'estimar, pensava tantes coses... però un cop més torno a caure del núvol que m'havia creat per deixar de patir i torno a ser aquí, a la terra, on sóc fàcilment vulnerable als records. A la terra, on m'adono que m'he equivocat, que hauria d'haver lluitat més i que encara que molts cops no volgui acceptar-ho, encara t'estimo.

Per què quan et vaig entregar el meu cor el vas apunyalar? Per què hem seguit aquest camí tan ple de dificultats? Digue'm, amor meu... per què? per què?

Comentaris

  • ...Viatje pels meus sentiments[Ofensiu]
    Elvira | 25-03-2006

    Per un moment he pensat que has viatjat pels meus pensaments i has extret a la perfecció el que volta per ells.
    Gràcies per escriure una història com aquesta, que m'identifica, i que em tranquilitza, per saber que algú més es sent com jo, que algú més esta enamorat encara que s'entesti a negar-ho....
    Gràcies, de tot cor
    Elvira