En el seu encís hi veia la perfecció

En el seu encís
hi veia la perfecció.

En la seva forma
hi veia l'armonia.

En el seu gust
hi trobava comfort.

En la seva respiració
hi veia netedat.

En la seva preocupació
hi veia responsabilitat.

En el seu futur
hi endevinava prosperitat.

En la seva planta
hi veia tota una dona.

En el seu sentir
hi distingia melangia.

En cada detall de la personalitat
hi detectava un què diferent
que distingia una gran realitat:
una noia de caràcter contundent.

En la seva visió particular
destacava el seu amor als llibres
i una capacitat d'articular
paraules amb to de catecisme.

En la seva lucidesa
era capaç d'abordar-me
i deixar una bona remesa
de mirades per embogir-me.

En les seves preguntes
hi havia gran curiositat
perquè de totes totes
preguntava amb veleitat.

En el seu despert cervell
hi pululaven lletres catalanes
i ella tenia rampell
per teixir frases enllaçades.

En el seu posat femení
despertava els meus instints,
el seu nom olorava a romaní
i el seu semblant, indistint.

En la seva majestuositat
hi radicava la gratitud
de ser amb objectivitat
una fada amb tota amplitud.

En el seu concepte
hi veia una bibliotecaria
que amb recepta
llibres em receptaria.

En la seva mirada
hi veia serenor.

En la seva parla
hi veia delicadesa.

En la seva lletra
hi veia elegància.

En la seva cara
hi veia puresa.

En el seu cos
hi veia ...

En el seu vestir
...

En el seu pentinat
...

En el seu ...

En el ...

En ...

...

En el seu encís
hi veia la perfecció.