Embruix

_ Vols una cervesa?
_ Sí, gràcies.
_ Feia molt de temps que volia parlar amb tu.
_ Doncs sembla que avui és una bona ocasió.
Sempre m’he sentit atreta per ell però no m’havia permès mai ni tan sols pensar-ho.
M’agraden aquests ulls petits i el seu somriure, em fan sentir còmoda.
Iniciem una conversa, mentre l’escolto em vaig quedant absorta però de sobte les paraules em ressonen tan alt que em fan retornar a la realitat.
_ No saps quants cops m’he masturbat pensant en tu.
I no recordo res més fins que m’he trobat asseguda al taulell de la cuina sense pantalons amb l’home dels ulls petits amorrat al piló.
Quin embruix més estrany, he fet un salt en el temps, passant de tenir una cervesa a la mà a tenir-hi la seva cigala. Noto com va endurint-se entre els meus dits i em ve molt de gust assaborir-la.
El sol comença a sortir i omple de vellut l’habitació. No es cansa d’acariciar-me la pell, me la sento com de préssec avui, dolça i suau a través de les seves mans, pausades però decidides. Em busca els racons omplint-me de desig.
Em bull el cos quan em penetra i sento que aviat desapareixeré, cada envestida pujo un graó, sóc al capdamunt de l’escala quan ell m’omple deixant-se anar en un esgarip de plaer. I llavors ho faig, em llenço al buit amb els braços oberts i l’esquena arquejada, sento com se’m tensen tots els músculs del cos, la pelvis s’eleva buscant el clímax i de sobte, el volcà erupciona cremant les cames amb rius de lava transparents.
Exposadament vulnerable, ho sé. No sé qui sóc.
Desperto lentament, els ulls petits em miren fixament, somriu.
_ Un plaer.
_ Igualment.