Em foto més palles que llegint poemes de gent que es fot palles

Fer una palla necessita l'espai òptim. Pot ser al llit amb la llum del matí a través de la cortina mirant els pòsters de cantants de rock estimuladors. Per què no? La música i les veus les sento sense cap cd trencant amb mi i el que faig la calma del nou dia. ALLIBERADA.
Fotre'm una palla a la platja quan no ni ha ningú, mirant l'espurneig solar i una barca llunyana de pescadors, llunyana que no veu que ajunto les cames i apreto fins que la faig i intensament. Esclat tan gran com el mar. El meu cos i jo. ALLIBERADA.
Una palla en una cadira de la cuina, aprofitant que fa cantó i baixant la persiana perquè qui passa pel carrer no em vegi la cara i miro que no se'm senti, només em vull sentir jo amb mi mateixa i el que em puc donar, regalar, agrair. ALLIBERADA.
Faig palles no per desig de mascle sinó pel resultat final, una forma de treure emocions. M'abraço i em petonejo, m'estimo. Els tios ja vindran, però és diferent, no és el mateix joc. Puc fotre'm una palla pensant mil homes diferents, mil tactes diferents, mil veus diferents....
Però la palla per excel.lència és la que em crida (i em pot fer cridar) quan la necessito i no la deixo que es foti.
El rècord....set en una tarda? No calen Guinness!
I el telèfon de la dutxa anar rajant!