Em corprèn la teva instintiva desraó

Un relat de: llamp!
Em corprèn el teu seny ennegrit
per la ignomínia
de la lluminosa desbancada.

Em corprèn la teva instintiva desraó,
amb subtil cadència de mots,
en un fluir de miraments.

M’afebleix el teu discórrer,
amb rigorós ensopiment,
en el neguit de l’opressor.

Em sento irrisori en un paradís
de petiteses i altres insídies
que menystenen l’autenticitat.

Però, no responc a tota provocació
si no és pel gust d’incidir
en tanta gosadia.

Resideixo en la dubitació
i en el dubte m’adhereixo
cercant-hi perspicàcia.

Em corprèn la teva instintiva desraó
que troba capteniment
en un daltabaix capciós.

Em trastoca el teu taxatiu dirimir
sense perjudici d’arrossegar cap trauma
que palplanti l’obstinació.

Em representa esforços multidisciplinaris
cabre en el teu mapa mental
i desisteixo, assumint la derrota.

_________________________

Comentaris

  • Exclamació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-04-2013 | Valoració: 10

    Un gran poema Llamp!, amb un llenguatge molt acurat, molt selectiu i precís. Has escrit aquella paraula justa. Bon treball de precisió. I un rerefons de sorpreses, dubtes i afirmacions alhora, plens de sinceritat. Els dubtes són interrogants i les frases que has escrit davant d'ells són exclamacions. Buidar l'interior sempre és positiu, crec. Una forta abraçada amic i que passis una molt bona diada de Sant Jordi.

    Aleix