Els textos de Qumra: Pròleg

Estic ajegut al llit amb els llençols a mig cos. Fa calor, una calor enganxosa que no em deixa dormir. Entra una mica de llum a l'habitació per entre les escletxes que deixa la finestra mig entreoberta. De cop s'obre la porta i un raig de llum penetra a l'estança. Emmarcada en el dintell de la pòrta veig la figura d'una dona. No sabria dir si és jove o vella, si és blanca o negra, si és guapa o lletja. L'únic que veig és la seva silhueta, una silhueta de cereals per esmorzar amb 0,0 % de greix. La porta es tanca i durant un instant roman en la tenebra fins que la llum que arriba de la finestra em permet veure el que la figura ja m'havia fet sospitar: Va completament nua. Les línies esdevenen volums i la sinuositat em provoca una glopada de sang en el coll. Em fa el gest universal del silenci amb l'índex perpendicular a aquests llavis promissoris i deixa escapar un sshhh.... continuat mentre es fica al meu llit tot aixecant els llençols. M'acosto ebri de desig però quan hauria de tocar-la ja amb les mans només percep el llençol. Sento veus i el xiuxiueig que no s'atura. Rodolo i rodolo pel llit en una recerca sense fi en un tàlam inacabable.......



Rodolo, rodolo..... Obro els ulls. Els llençols s'han convertit en parets, més que parets, una paret circular i fosca. Estic lligat de mans i peus i sento veus i el xiuxiueig que no cessa.
Rialles... M'estan abaixant amb una politja a un pou. Me'n dono compte de la meva situació, de la meva desesperada situació. Em volen eliminar, sé massa coses, coses que podrien fer que tot canviés, que les estructures del poder tal com estan ara trontollessin. Miro cap a baix a on l'ombra es fa més densa i percep sinuositats gràcies a la claraboia del sostre de la volta. Són centenars, milers de serps que s'entortolliguen en una orgia de llefiscositats. Crido aterrit. L'eco em torna la meva veu multiplicada mentre comprenc de sobte el significat del meu somni. El soroll és eixordador. Començo a suar. Les gotes solquen el meu cos i mullen la meva roba, a bots i barrals. Com s'ho hauran fet aquesta gent per saber que tinc herpefòbia?. Ho saben tot sobre mi, ja ho sabien molt abans de que vingués fins a aquí. Em vigilaven. Mentre baixo cap al meu inexorable destí mil imatges em venen al cap. En un flash back imparable reconstrueixo la història que m'ha portat fins aquest lloc i les circumstàncies que fan que estigui així penjat com una botifarra a punt d'ésser engolit per una munió de fastigoses filles de l'avern.