Temps negrós

Arriben a la vila els núvols, entelant el cel clar i blau del meu pensament, que s'han donat molta pressa per sortir d'aquell fosc amagatall.

¡Temps de negritud i foscor anuncien!
Comença així la tempesta esperada amb una forta calamarsa que solament pretén esmicolar aquells fulls blancs que desitje emplenar. Mentrestant l'aigua cau amb força i s'entolla conformant una bassa arrodonida.

¡Trons d'insensatesa, llamps d'hipocresia!
Cau una pluja de mentides que em posa una cortina humida i translúcida al voltant dels meus ulls per enterbolir la meva mirada. Sense adonar-me, em fa relliscar, perd l'equilibri i m'enfonse en el fang tou de la censura.