Tarik

Corria el 1218 quan Tarik ibn-Safi vingué al mon en una petita casa molt a prop del Palau Senyorial en l´alqueria de Syulana. Era el més petit dels germans, de pares camperols que es dedicaven com altres més, a conrear els horts que estaben al voltant de la Torre de Defensa.

De ben menut ja li ajudava als pares en les seves tasques agricoles i tots els divendres anava a la mesquita on va dependere rapidament les lleis del Corà. Aquest edifici estava molt a prop del Palau, en la mateixa placeta de l´alqueria i en aquest es reunien la cinquentena de fidels que poblaven l´alqueria per fer les seves oracions. Era una alquería molt petita, distribuida al voltant de la placeta, en la que destacaba el Palau Senyorial de Abu Moushine, la gran Torre de Defensa edificada per Imad Azouz i la petita mesquita situada al costat del Palau, a més d´una vintena de focs.

Als deu anys, treballant en uns camps del senyor Abu i molt a prop de l´alqueria de Trullas, va esser el primer veí en veure com uns cavallers cristians montats sobre els seus cavalls i equipats amb els arnessos desfilaven per l´assagador. El Tarik, molt nervios comença a correr fins l´alqueria per avisar als seus veins del que havia vist. En arribar a la placeta comença a cridar: "Ja venen els infidels, prepareu-vos" Els seus veins, de seguida començaren a cridar i avisar als que treballaven als horts del voltant per a que es dirigiren cap a la Torre, lloc de refugi en aquestes situacions. Alli el senyor de l´alqueria, l´Abu Moushine, buscà airosamente al Tarik; el va trovar al costat dels seus pares i li va preguntar: " que has vist fill meu?" I el Tarik li contesta: "He vist senyor, una trentena de cavallers cristians, tots ells a cavall, amb les seves armadures lluentes i amb moltes armes; i segons els colors que he vist als seus escuts diria que son cavallers de la Corona d´Arago". De seguida l´Abu va distribuir als pocs soldats que hi tenia: dos a la mesquita, tres al Palau i quatre a la Torre i li demana a un altre que agafara armes i les distribuira entre els camperols. Passaren tres dies refugiats, i res va passar; amb la qual cosa deduiren que sols es tractava d´una incursió.

Deu anys després, el Tarik es va casar amb una noia molt templada, la Bouchra Tahiri pero la seva felicitat durà molt poc.
Un divendres, per la tardor, mentre tots dos es dirigien cap a la mesquita; arribaren a l´alqueria uns cavallers armats que amb les seves armadures i les espases en alt van enlluernar al Tarik. A la placeta desmuntaren tots els cavallers dirigits per Guillem Codol, cavaller templari que havia participat en la croada catara. Darrere marxaven la resta de cavallers acompanyats pels cantics de mossen Pere Esclatasangs. De seguida, mentre uns quants cavallers començaren a desallotjar als veins de les seves cases, la resta, encapçalats per el Guillem es va dirigir cap al Palau Senyorial per conversar amb l´Abu. Aquest, despres de parlamentar una estona amb el Guillem no va oposar resistencia i va rendir l´alqueria. L´Abu Moushine ja temia alguna cosa semblant despres d´arribarli noticies de la caiguda de la ciutat més important. El templari i els seus cavallers obligaren a tots els pobladors de l´alqueria a que es concentressin dins de la mesquita. Alli dins el Guillem li va dir al mossen Pere Esclatasangs que es dirigira cap als infidels, ja que aquest coneixia la seva llengua, per comunicarlos que a partir d´ara iniciarien un nou vasallatge. El mossen, de seguida va dir: ¡veieu aquest pergami¡, doncs aquest es una carta de poblament concedida per el nostre Rei, per la qual nosaltres som els nous pobladors i senyors d´aquesta vila. La mirada del mossen anava d´infidel a infidel mentre parlava, fins que arriba a la Bouchra i es queda bocabadat al veure la bellesa que aquesta emanava. Es posa una mica nervios i continua parlant: "a partir d´ara sereu vasalls del Rei d´Arago, pagareu impostos i podeu continuar vivint a les vostres cases si voleu quedarvos".Despres començaren tots a sortir de la mesquita; la majoria de camperols es quedaven a l´alqueria i marxaven cap a casa. El Guillem i uns quants cavallers acompanyaren a l´Abu Moushine i als seus soldats a la sortida de l´alqueria, ja que aquestos havien decidit marxar al poble del costat del riu. Despres el Guillem, el Pere i uns quants cavallers marxaren cap al Palau on a partir d´ara viuria el nou senyor de la vila. Alli el Pere es va dirigir cap al Guillem i li va dir: "ja que no hem matat ningú i tot a sortit be, m´agradaria tindre a les meves mans per una estoneta a una noia molt templada que he vist" I el Guillem li contesta: I els teus vots Pere? I el Pere li respongué: "Nosaltres també som de carn i ossos com vosaltres. Confie en el teu silenci."

Aixi va ser, i quant tots dormien, el mossen Pere acompanyat del Guillem i dos cavallers més entraren a la força a casa del Tarik. El Tarik arribà a veure durant un moment les cares dels intrusos pero un cop de puny el va fer perdre la consciencia. Entre els quatre agafaren a la Bouchra, i el primer en violarla va ser el mossen Pere que amb ulls d´endemoniat va acabar de seguida; i despres li van seguir els altres. En acabar tots el mossen Pere Esclatasangs embogit comença a cridar: " Aço es obra del dimoni que porta dintre aquesta noia." Mentre la Bouchra xemecaba pel mal que li havien fet, i sense que el Guillem se n´adonés li agafa la seva espasa i li la va clavar a la noia prop del cor per que callés per sempre. Abans de que es despertes el Tarik, tots van marxar de la casa. Dos cavallers es van quedar vigilant la casa, mentre que el Guillem i el Pere marxaren cap a la mesquita.
Al cap d´unes hores es va despertar el Tarik, i al veure el panorama desolador un embogiment s´apodera de tot ell. Agafá l´espasa enfonsada en el cos de la seva amada i va sortir silenciosament cap a la placeta. Alli feien guardia els dos cavallers particeps de tal bestialitat i sense que ells s´adonaren els va degollar. Amb els ulls desorbitats i l´espasa plena de sang comença a deambular pels voltants fins que va veure un llum a l´interior de la mesquita i cap alli es va dirigir. La porta estaba entreoberta i va veure al mossen Pere parlar amb el Guillem sobre com seria la reforma que faria del temple per adequarla a la nova creença. A més hi havia dos cavallers més dins del temple. En un no res, el Tarik amb una gran velocitat es va dirigir cap el Guillem, amb un salt li clava l´espasa a aquest que va caure agenollat ja sense vida i després de mitja volta decapita al mossen. Els dos cavallers al veure el que pasava de seguida marxaren a buscar reforsos i quan tornaren van veure al Tarik que en una ma duia el cap del mossen i en l´altra un pergami encés i no paraba de cridar: "¡Maleits infidels, maleit paper¡;¡aci es casa nostra¡,¡marxeu per on heu vingut¡"Avançaren els ballesters i van disparar una pluja de fletxes sobre el Tarik, i aquest ple de dolor va caure al terra. El cap del mossen redolaba pels esglaons del temple i el pergami es mantenia encés. Els seus ulls començaren a enterbolirse, pero tan sols va tancarlos despres de que es consumira el pergami.