Dia de compres

Com molts matins, l´Oriol Cirera surtia de casa cap al migdia per fer les seves compres diaries. Aquest era un dia diferent ja que anava acompanyat pel seu fillet, el Marius, que no havia anat al colegi per que hi era festa. El nen tenia quatre anys i estaba en l´edat aquella en que gairebe tot ho preguntava. L´Oriol ho tenia facil, tans sols baixava de casa i a la mateixa plaça del poble ho tenia tot al seu abast. Era un dia sorollos, com gairebe tots es dies ja que la plaçeta absorbía un volum de trafic molt gran, sorolls de claxons, de motors de vehicles engegats... En arribar tots dos al forn de pa, un cotxe aparca damnut del pas de vianants i el petit li pregunta a l´Oriol: Pare, perque aparca aixi aquest home? De debo que no es fa aixi? I son pare li respongué: "Si Marius això no s´ha de fer, el codig viari ho prohibeix, pero sembla que aquest tipus de gent pasa de tot. Deura ser que es cansen molt de tant que caminen".
Compraren el pa i es van dirigir cap a la peixateria, pero abans deurien creuar un altre pas de vianants, cosa molt difícil ja que no paraven de pasar cotxes i semblava que ningu pararia. El Marius torna a preguntar: "Pare perque aquest cotxes no paren i ens deixen passar? I son pare li contesta: Doncs fill, es suposa que tenen molta presa en arribar al seu desti, i tan sols guanyaran alguns minuts. Per fi i despres de passar quaranta vehicles, una alma caritativa els deixa creuar.
Despres de comprar a la peixateria, l´Oriol debia fer la primitiva per aquesta setmana i s´encamina cap a l´estanc que estaba al costat. Entraren tots dos i mentres l´Oriol omplia la seva butlleta entra una dona molt amoinada cridant de qui era el cotxe que estaba en doble fila i no la deixaba sortir. Els que hi estaben dintre li digueren que no era seu el cotxe i aquesta va surtir molt enfadada. Puja al seu cotxe i com una boja comença a picar el claxon sense parar ni un instant. Al sortir el nen li pregunta a l´Oriol: "Pare perque fa aixo aquesta dona? I son pare li respongue: "Oi fill meu, aquesta dona esta molt enfadada perque una altra persona, per por a herniarse de tant de caminar, ha aparcat malament el seu cotxe i no la deixa sortir. Pero a més la seva actuació tambe es dolenta; si tinguessin un sonometre a ma afirmarien que es un focus de contaminació acustica en potencia."
Despres, tan sols li quedava anar al banc per traure alguns diners. Al sortir van beure com un altre cotxe, tenint espai als aparcaments senyalitzats, aparca damunt la cera. I el nen pregunta: " Pare, això tampoc es pot fer, oi? I l´Oriol li contesta: "Clar que no fill meu, pero ja saps, avui dia les preses son les que mouen aquest mon. Caldria que hi anassin altra vegada a l´autoescuela per tornar a estudiar el reglament de circulacio a més d´Educacio Vial".
Amb la bossa plena i amb el nen agafat de la ma, marxaren tots dos cap a casa.