Una troballa a la deixalleria

El Ferran era la persona encarregada de la planta. Sempre estava a la caseta de recepció controlant la bàscula que pesa els vehicles d´empreses tant a l´entrada com l´eixida per saber la quantitat de material que han dut i quants diners han de pagar i a més també donava informació als particulars que hi anaben per llençar les deixalles. Començà a treballar des del mateix dia de la inaguració, a proposta del regidor corresponent. Estava molt content en la seva feina malgrat que tenia un contracte laboral a mitja jornada. Tan sols treballava al mati, però la deixalleria estava oberta fins la tarda.

Quan no tenia molta feina pasejava per la rampa que conduïa als diferents contenidors i els revisava per veure si s´havia llençat el residu corresponent. Hi havia molts contenidors, de ferralla i metalls, de vidre, d´electrodomèstics, de voluminosos, de fusta, de runes, restes de jardineria,etc. També revisava la caseta de residus especials que era a cobert per evitar que les condicions climàtiques els alteressin i perquè no estiguessin a l´abast de ser manipulats inconscientment. Aquí hi havia cubells per llençar-hi roba, radiografies, termòmetres, pintures, fluorescentes,etc. També s´encarregava de fer un seguiment estadístic d´empreses i particulars que hi anaven.

Desde l´entrada en funcionament de la deixalleria i la eliminació dels abocadors incontrol.lats, el poble començava a estar una mica més net. Al principi, per la novetat, hi anaven molts particulars a llençar les seves deixalles, també algun regidor que hi anava més per la foto del butlletí que per llençar les seves deixalles; però al cap d´uns mesos el volum d´usuaris s´estabilitzà.

Un dia arribà l´àvia Cristina amb una bossa de plàstic plena de paperassa, necessità l´ajuda del Ferran per poder-la portar al contenidor blau. Una vegada alli llençaren tota la paperassa i el Ferran es quedà bocabadat per la gran quantitat de papers que hi havia portat. L´àvia marxà
I el Ferran, com sempre que llençaven papers es quedà a revisarlos per veure si trobava alguna cosa interessant. Entre aquell munt de papers trobà una carta que se l´emportà a la caseta de recepció per llegir-la.

Va veure que la data del timbre era de l´agost del 36 i l´autora la cosina germana de l´àvia Cristina, la Neus Tallaròs. Obri la carta i començà a llegir-la: "Estimada cosina Cristina. Espere que al rebre aquestes lletres estigues bé, nosaltres estem bé. El motiu d´aquesta és que com ja sabras, desque el Front Popular arribà al govern les coses no ens surten bé i com que hi ha aires de canvi, t´envie una llista d´unes persones del nostre poble molt conegudes per nosaltres que son politics d´esquerres, sindicalistes i anarquistes. Per si de cas ens passara alguna cosa, ja sabràs què fer. Fins prompte. La teva cosina". El Ferran es quedà bocabadat, li sonava molt el nom d´aquesta àvia, potser per algun esdeveniment recent.

Aquest dia, quan acabà de treballar va acudir a l´arxiu municipal per poder corroborar si aquesta carta podia ser certa. Després de moltes hores va comprovar que la majoria de persones que apareixien a la llista van ser afusellats l´any 39 i només uns quants anaren a pressó. El Ferran tenia un sol pensament al cap, el nom de la Neus Tallaròs, li sonava molt però no sabia de què.

Arribà a casa a l´hora de sopar. La mare del Ferran ja el tenia preparat . Van asseure´s els dos i començaren a menjar. El Ferran estava inquiet. Havia descobert un fet relacionat amb la història local. Li pregunta a sa mare pel nom de l´àvia. Ella es quedà pensativa i li va dir: " No te´n recordes que fa dos anys li dedicaren una plaça a l´àvia Neus? Ell respongué: "Sí és cert". El Ferran s´aixecà anà a fullejar un llibre que tenia sobre la història del poble. Va veure que l´àvia Neus, després de la guerra havia ocupat un lloc important dins la societat local. Va ésser la promotora de la Fundació "Orfes de la Ribera" que ajudava als orfes de guerra en les seves necessitats i els estudis. Ferran es quedà pensatiu. Com aquesta dona després de la guerra havia creat la Fundació?¡ Potser hagués estat la penitència a un fort sentiment de culpa?