Caçador de marjal

Prima i llarga escopeta,
negra com el cor del caçador;
neta i lluenta,
i amb la recamera plena
de perdigons de plom.

A les mans d´un home, rancunios,
es torna ofrena de tristor.
Ull que mira al ocell blanc,
dit que toca un prim metall,
tir esvait al vent,
mort inminent.

Caçador que gaudeix
de la mort dels ocells,
conservacionista no ho és,
en el cel es pateix.

Pobre ocell sagnant
a la seva cistella,
silenci esfereidor,
el cor no li batega.

Bandera verda
que diuen porten a la mà,
bruticia i mort impera
dintre la marjal.

Plena esta la cistella,
d´ocells de la marjal,
ple el terra queda,
de mort i brutedat.