Amiga meva

Amiga meva,
quan et parlo, simplement
miro el blau dels teus ulls,
per trobar resposta teva
als sentiments,
que el meu cor va teixint.
¡Potser he naufragat!

Amiga meva,
quant et miro, no soc el mateix,
sento el vent càlid
que brolla dels teus cabells rossos;
i fortament m'arrossega
al desert de la tendresa.
Que puc fer?

Amiga meva,
gairebé sense adonar-me'n
conreu dia a dia
aquest impossible enamorament;
mes que impossible, si, perquè
un dia els nostres llavis
a altres ofrenaren
promeses d'amor.

Gairebé sense adonar-me'n,
ja no soc el mateix
quan estàs a prop meu;
amiga meva,
quan sento el color blanc
de la teva tova pell;
fortament s'arrela
aquest nou sentiment
en el vell test
de nostra l'amistat.

Que puc fer?
¡Estimar-te!