Els mugrons del Iac

Llegeixo sorprès la següent notícia: la diseñadora de moda Rachel Freire de 32 años de edad, que tiene su taller de moda en Liverpool, ha sido llamada estos días “perturbada mental” por los activistas de los derechos de los animales después de que presentara sus extraños vestidos confeccionados con 3.000 pezones de yak. Rachel no es una desconocida en el mundo de la moda, ya ha trabajado para celebridades como Christina Aguilera y Courtney Love.

No cal dir que desconec quants mugrons té un iac. Bé, de fet he d’admetre que no tinc ni idea de què és un iac. L’únic Yak que em sona és el Yak-42, aquell avió d’origen soviètic que va tenir un accident amb militars espanyols a bord quan Federico Trillo era ministre de defensa. Després van fer tan malament les autòpsies que la identificació dels cossos semblava realitzada per Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio.

Bé… tornem al tema. Quan un indocumentat com jo vol trobar informació, el més adient és anar a la Viquipèdia (tant de bo hagués existit quan estudiava BUP): el iac (Bos grunniens) és un gran boví originari del Tibet. Allí anomenen la femella nak i la seva llet, que al contrari que les ovelles produeix llet gairebé tot l’any,s’utilitza per fer iogurt i un formatge de gust molt fort.

La notícia ens diu que l’abric té 3000 mugrons de iac (advertència: no és el títol d’una pel·lícula del tipus Más adentro o La guarra de las galaxias). Si som generosos diguem que cada iac femella o nak té 10 mugrons. En conseqüència, per fer l’abric s’ha practicat la cirurgia a 300 iacs. Són molts, oi? A partir d’aquest fet es poden establir dues teories: la notícia és un fake (és a dir, més falsa que la biblioteca de Sergio Ramos) o la dissenyadora ha mentit i els mugrons els ha tret de la brossa d’una clínica de cirurgia estètica de Marbella.

En tot cas, s’obren noves possibilitats: abrics fets amb testicles de dissenyadors superguaisimoderns, bufandes confeccionades amb el botox sobrant de dissenyadores divinasdelamuerte i guants realitzats amb la pell de tots aquells malparits que maltracten els animals.

Vés per on llanço una idea. Tots els toreros que s’han quedat a l’atur a Catalunya podrien buscar feina al Tibet. Tan sols han de posar-se el “vestido de luces” (ni que fossin Gusiliz), moure un drap vermell, matar iacs i anomenar a això cultura identitària.