Cercador
Els meus records els sento confusos
Un relat de: llamp!Els meus records els sento confusos.
Darrera la confusió de colors satinats,
colors sèpia i colors blancs i negres
s'amaga la crueltat de l'experiència.
El pas dels anys fets memòria
aguditzen un sentit amorf i displicent
que espaordeix i lamenta fets passats.
Els meus records els sento confusos,
i, no ha vingut ningú a demanar-me
si encara són els mateixos, malgrat tot,
Perquè buscar raons?
Perquè trobar explicacions?
Perquè molestar-se?
Els meus records els sento confusos.
No obstant, reneixo a cada instant
i els meus records reviscolen
i naufraguen i es desorienten
i s'enfonsen i esbufeguen
i no troben destí que els dongui color.
Els meus records els sento confusos.
Han descolorit, s'han esmorteït,
han perdut força i concreció.
Sí, és trist, no recordo l'abans
de la mateixa manera que ho visquí.
Ho visquí envoltat de colors
i de realitats concretes
i d'ambients tancats i oberts.
Els meus records els sento confusos,
i, no cal fer esforços per recuperar-los.
És inútil i en va, lluita perduda.
Els tons sèpia i satinats els han rellevat,
tintant la memòria, com si es tractés de fotos velles.
He esdevingut pres del present,
captiu del futur, obstacle del passat...
Quan esperava reviure amb la mateixa intensitat.
Els meus records els sento confusos
I segueixo sense aclarir les imatges dels records.
es van enfosquint cada hora que passa,
cada dia la seva tinta es deprèn una mica,
cada dia que passa, he perdut algún record.
Alguna cara ja no recordo,
algún fet se m'escapoleix,
alguna paraula s'esvaeix.
Els meus records els sento confusos,
però sento que l'experiència es reforça,
que els fonaments són molt avall,
que creixo i creixo i la resta...
se'n va avall, avall i avall
i s'enfonsa en el fang de l'equitat.
Em sento un gegant amb peus de fang,
jo creixo amunt, els meus peus...
s'enfonsen cada cop més i més...
Els meus records els sento confusos
i no hi ha qui ho corrobori,
com tampoc qui ho desaprovi,
simplement són sentits vitalicis.
Els records tenen peus de fang
I les noves vivències...
Arriben des de dalt i ocupen el present,
es manifesten amb colors més vius
i són àgils, van i vénen... i... rius!
Comentaris
-
Em sap greu [Ofensiu]Xantalam | 17-11-2009
haver perdut records. Hi ha una etapa molt àmplia de la infantesa de la qual no en tinc cap, de record. Ho trobo horrorós. Suposo que hi són a l'inconscient, que van amb mi sense adonar-me'n.
M'agrada molt "El pensador" de Rodin, i tu has escollit una imatge molt bella, i les teves paraules també m'agraden.
Fins aviat, Dani.
-
segueixo[Ofensiu]joanalvol | 19-09-2008
que es perd irremissiblement ? O és un joc de miralls entre l'espai i el temps?
Cal posar claror a la confusió, cal la reflexió per esbrinar i no deixar-se abatre.
Gràcies pel teu comentari
Joanalvol
-
Records[Ofensiu]joanalvol | 19-09-2008 | Valoració: 10
Hi ha records que es desen en la memòria ordinària, d'altres que resten en el més profund de la consciència i a voltes ens fan mal i a voltes semblen cendres d'un foc despietat.
Jo crec que això ens passa per no tenir una idea més ampla del temps.
Existeix un passat
l´Autor
419 Relats
773 Comentaris
349099 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
«Sóc esclau de les meves paraules i amo del meu silenci» Proverbi àrabSóc en llamp! Si vols, escriu-me a: ferreteru@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Núria
- Desdefinicions Poemàtiques Mentals o Poemes Desdefinitoris Mentals
- 22 milionaris
- El ferro i l'estigma
- Vinc d’un Patriarcat i vaig viure un Matriarcat
- Porno i Salut Mental
- SQZFRN
- Psicosi versus Psicopatia, Esquizofrènia versus Trastorn Antisocial de la Personalitat, i l'Estigma
- Pare Nostre 2.0 (casolà)
- L'Art del Correu Electrònic
- Tan sols cal esdevindre...
- La teva veu és poesia
- La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serendipitat Amorosa
- Que Bonic és Bitcoin!
- Le petit burgès