els meus pecats

Prenc l'avarícia com la primera
de les meves peculiars necessitats,
car saps que et vull per a mi sol,
malgrat que diguin que sigui això pecat.

La luxúria en diuen n'és el segon
del grup dels pecats "capitals",
però res m'importa tant al món
que si és per a tu, fins i tot m'agrada faltar.

El tercer, la Ira sols em pren valor
quan sé que tu no pots estar amb mi,
car, qui si no tu, vida, m'obre el camí
que em duu a aquesta pau interior?

Saps que vull tastar la dolçor del teu cos
sense cap mena de fre ni voluntat d'atura,
tot i sabent que mai no em saciaré
i que fent-ho, cometi ja pecat de gola.

L'enveja sols la sento i hi atio, si algú
distint de mi, vol estar vora teu.
No suporto que puguis sentir-te dir: "t'estimo"
si el "t'estimo" no prové de la meva veu.

Que en podríem dir de la supèrbia
si per a mi és un orgull poder-te estimar.
Ho és tan gran també com la peresa de pensar
si algun dia no pugui ser ja com abans.

Com veus amor, si deixo de pecar
pateixo la més gran i terrible de les penes.
Deixar, doncs, de pecar, amor,
és per a mi la pitjor de les condemnes.