Cercador
Els meus matins de diumenge
Un relat de: betixeliContraforts.
Les agulles es preparen, agulles dins.
Les vuit crosses preparades, crosses dins;
així, sense perdre la forma.
Laterals, primeres mans, vents, segones mans, tercer cordó, quart cordó, segons dalt!
I així és com comença tot;
amb l'aire viciat i mil vegades exhalat pels qui m'envolten,
amb un pes que anirà a més fins al punt de fer-me oblidar qui sóc,
i permetent-me, tans sols, recordar cap a on faig força.
Però amb un repte entre els braços.
Fort, agafat ben fort,
a ulls clucs i amb mans d'escorça.
Perquè ni per un moment vacil·li,
perquè, ni a voluntat, es pugui tòrcer.
Comentaris
-
M'agrada molt[Ofensiu]E. VILADOMS | 18-05-2013
M'agrada molt aquest castell dels teus matins de diumenge, quina força desprèn!
També m'han agradat molt els comentaris que has deixat al meu "Mandra de viure?"
El ritme de la narració ve marcat pels límits del concurs dels pecats capitals, però ja m'agrada, m'ajuda a destriar el gra de la palla en el relat. Hi ha quina m'ha retret que tractés el suïcidi d'aquesta manera però, com tu tan bé has entès, hi ha finals molt més tristos que aquest.
Ens anirem llegint! -
betixeli | 28-03-2013
Ostres barretblau, m'acabes de fer descobrir una cosa molt curiosa...la costura i els castells comparteixen vocabulari!!!
-
embastar les paraules[Ofensiu]barretblau | 24-03-2013 | Valoració: 9
Embastar la roba per embastar l'ànima trencada. Reparar per poder nodrir, descansar per prendre embranzida
-
Potent[Ofensiu]Carles Ferran | 22-03-2013
Un poema que té la força i l’embranzida d’un castell, i que conforme progressa enardeix. Ben carregat i millor descarregat.
-
exquisit[Ofensiu]Densito | 21-03-2013 | Valoració: 9
Et llegeixo i em transportes als teus sentiments
boniques paraules
una abraçada -
Carregat![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 20-03-2013 | Valoració: 10
M'alegra que t'alegrin els castells. M'encanta copsar les sensacions que descrius tan rebé, en primera persona, amb faixa i vermellor a les galtes, segur. Suant, respirant suor de companyia, la companyia necessària per a l'alegria necessària, conjunta, de grup. Felicitats per l'esforç que feu els castellers i les castelleres valentes. Una forta abraçada i amunt!
Aleix
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
90932 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten