Els Marcians a Washington

Un relat de: Bonhomia

Els marcians s'acosten cada cop més a la Terra.
-Què farem, Johnny?
-No podem fer res.
-I què ens faran, ells?
-No ho sé.
A la televisió, al vespre, informen de que el planeta sencer se'n pot anar a l'altre barri.
-No dormiré tranquil.la, Johnny.
-No podem fer res.
La Cèlia pateix un malson. Bé, tota una barreja de malsons. Crits, cossos desmembrats, llums encegadores,... . Al matí s'aixeca amb mal de cap i posa el telenotícies. A Washington rebran als marcians amb música country, i hi haurà intercanvi de regals. Pel que diu la periodista, les coses pinten bé, gràcies al president. A les onze s'emetrà un reportatge sobre com es va descobrir la vida a Mart.
-Johnny!! Mira això!!
-Deixa'm dormir una mica més!
La Cèlia puja cap a dalt.
-Vinga, Johnny, que són més de les nou.
-Però jo...
-D'acord, d'acord. Et pujaré un ou ferrat i bacon.
-Ets un àngel, Cèlia.
-I tu un dimoniet!
En Johnny pensa en els marcians, i, per uns moments, es pregunta amb cert pànic què passarà, avui. La Cèlia torna a pujar.
-Han dit a la tele que tot està arreglat, gràcies al senyor Carrey, el nostre president.
-Però que no ens havien d'atacar?
-Hauran fet alguna mena de pacte, penso. A les onze fan el reportatge.
-Així doncs, tenim visita.
-Si.
-I pacífica.
-Si. Va... surt del llit i dutxa't.
-Si. Amb aigua calentona...
Mentre en Johnny es dutxa la Cèlia seu al sofà i segueix amb el mateix canal. Està parlant el president en directe. Diu que avui hi haurà un fet sense precedents en la història de la humanitat que es coneix. Explica que tot això s'ha mantingut en secret per no fer patir la gent del poble, i que, ahir, a la Casa Blanca, tremolaven de por, ell i el seu gos inclosos. Ara mostra el gos a la pantalla i se'l veu content. En teoria els Estats Units volien prendre possessió de les terres de Mart i estudiar l'evolució biològica dels seus habitants, però els marcians s'havien posat furiosos i havien amenaçat la Terra, demostrant que estaven per sobre de nosaltres pel que fa a la tecnologia armamentística.
En Johnny ja s'ha acabat de dutxar i baixa amb el vernús.
-Què hi ha, estimada?
-És extrany. D'un dia per l'altre s'ha capgirat la situació. Hi ha cafè calent a la cuina.
Ara Lydia Thompson informa sobre els preparatius de la festa. Diu que, com es pot observar, hi ha molta gent, la gran majoria fanàtics de la ciència ficció, d'altres simples curiosos, alguns molt excitats.
-Això és un muntatge, Johnny. Com l'arribada de l'home a la lluna.
-Doncs ahir ens van fer passar por...
-Mira: saps què? Prou tele. Podem anar al casal i a la tarda a veure aquella pel.lícula que anuncien tant, "La reunió dels llenyataires", que tracta sobre una estàtua de vint mil anys d'antiguitat trobada en un bosc del Canadà.
-D'acord.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514055 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.