Ella, qui decideix

Un relat de: llamp!

Era durant l'estiu d'un any insigne
quan et vaig citar en el bar "Maig"
en ple discórrer de la gent pel Passeig,
la meva intenció era digna...

Anunciar-te que era jo qui t'enviava les cartes,
que anava al teu darrera sense miraments.
Les havies llegit totes perquè eren sorprenents,
perquè jo era un més, fins aleshores...

Varem seure i demanar beguda,
varem xerrar i menjar patates fregides,
varem descobrir-nos i desvetllar incògnites,
varem donar-nos la benvinguda.

Et llegia el pensament:

La teva incredulitat, el teu esgavell en descobrir-me.
La teva sorpresa, el teu desconegut admirador.
La teva indisposició, el teu posat quan el flaix... disparà.

Et llegia el pensament:

No donaves crèdit a la meva presència.
No veies fonament a la meva malifeta.
No apostaves per mi.

No obstant, jo em vaig afirmar.
No obstant, jo et feia saber de mi.
No obstant, jo n'estava de tu.

Férem com quan els bons amics es troben.
Férem com si la nostra relació prengués un nou rumb.
Ens trucaríem tot sovint amb la idea de fer un tomb.
Ens trobaríem tot sovint com els amics que queden.

I passà el temps després de la descoberta
I s'esdevingueren els fets, consecutius,
I s'establiren uns espais, contemplatius,
I se succeïren les vicissituds d'una relació incerta.

Li vaig agradar jo a ella?
Li vaig fer el pes?
Li vaig pretendre fer un bes?
Li vaig caure bé jo a la donzella?

Enamorat, enamoradís que jo n'estava...
Enamorats, enamoradissos que n'estaven tots ells...
Amor, que amorós em defenestrava...
Amors, que amorosos li oferien els seus ramells...

Ella se n'anà amb algú altre que no he conegut mai.
Vaig desistir de buscar les raons.
Per mi, tot són vagues explicacions
de qui no sentia per mi res que fos un subtil desmai.

L'amor adolescent té una actitud fenomenal:
És primaveral, vespertí, jovial, relatiu,
és sensacional, llibertí, trivial, emotiu,
però també té una realitat subliminal...

L'ímpetu amb què transcendí tot,
la trampa amb què la vaig caçar,
el pensament, que es llegeix,... i ella, qui decideix.

________________________________________


Imatge de "Et llegeixo el pensament" (fotografia d'Albert Miralles)...

Photobucket



Comentaris

  • Records adolescents[Ofensiu]
    iong txon | 27-06-2010

    Sembla un poema autobiogràfic, amb aquest to de confidencialitat, com qui confessa una malifeta. Si és així representa un exercici de sinceritat notable, amb l'alicient de posar-hi alguna rima i amb el resultat d'aquest bonic poema que relata la breu història d'un amor de joventut. M'ha agradat força. Espero poder seguir repassant la teva col·lecció de relats i poemes.
    Una abraçada,
    Quim

  • ja torno a ser aquí...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 18-05-2010 | Valoració: 10

    i d'alguna manera
    vinc a llegir-te -almenys intentar-ho- el teu pensament poètic


    ets
    dels qui els agrada repetir la primera paraula en un seguit de versos
    que li acaben donant al poema tot el significat que aquest mereix

    i encara que no crec que hi estiguis d'acord
    també crec, que a vegades, t'agrada deixar en el propi poema la primera impressió... que també t'agrada ser espontani, almenys en aquest, ho he llegit d'aquesta manera -si no ho creus així, fes-m'ho saber, que en aquí hi som per aprendre l'un de l'altre, i també de tots-

    com molt bé m'has escrit en algún dels teus comentaris que m'has fet, de que sóc espontani, doncs ja saps que si, que tens tota la raó,
    i és per això que vull que sàpigues el què m'ha fet pensar al llegir-te ara de nou, però ja et dic, si vols parlar-ne, doncs diga'm com et defineixes a tu mateix


    el poema l'he trobat molt bo, molt autèntic, molt pur... com molt propi en el fet de recordar poèticament aquell amor d'adol.lescent

    felicitats i endavant a tota màquina mestre!!


    una forta abraçada ben literària